“ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER”

                      https://www.educaciontrespuntocero.com/experiencias/leer-voz-alta-beneficios/

1.     SINETESÍ DE LA LECTURA

      Fontich, Xavier & Fabregat Barrios, Santiago. (2021). Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser.

En aquest text es mostra com a través del pensament col·lectiu dels infants de l’aula aprenen aspectes de l’escriptura de manera conjunta.

En el segon punt, “El habla y el proceso de pensar”, veiem com d’important és aprendre a discutir constructivament amb els iguals, a través d’un diari que els infants comparteixen amb la resta de companys on veuen la varietat de capacitats i com l’escriptura es retroalimenta amb la conversa.

Al tercer punt, la mestra a través d’un seguit de preguntes busca que els infants creïn una opinió personal sobre allò que han llegit prèviament en un text. No es busca la resposta evident a la pregunta, sinó una bona argumentació i reflexió.

En el punt quatre,  es crea un diàleg a l’aula perquè no saben com redactar un text sobre l’Edat Mitjana i sorgeixen diferents propostes. De vegades, cal un ensenyament més explícit sobre com escriure perquè hi ha gèneres més complexos fora del seu abast. Un estudi ha demostrat que els alumnes, a partir de la socialització en diferents contextos, redacten d’una manera o un altre, adaptant-se a les circumstàncies d’aquell entorn. Per tant, cal tenir en compte que escriure bé vol dir que s’estan respectant els trets propis d’aquell gènere.

En el cinquè punt, ens trobem amb un diàleg semblant amb l’anterior amb propostes per elaborar un text. En aquesta creació conjunta es passa de centrar-se més en la part lingüística a donar més importància al procés. El text es va corregint a mesura que es va fent i no només des de la part ortogràfica sinó també en l’adequació i gènere. Els alumnes a partir de la conversa van adquirint la competència escrita.

L’últim punt, “Hablar para ser: lo que uno sabe es pertinente”, veiem la gran influència que tenim els mestres per potenciar el coneixement comunicatiu dels infants. L’escola es converteix en l’espai on els infants aprenen de manera “homologada” a escriure i parlar, però realment fora d’aquí (internet, whatsapp, el carrer, etc...) ens trobem altres contextos on els infants adquireixen altres habilitats comunicatives.

2.     RELACIÓ DE LA LECTURA AMB UN ASPECTE DE LA MEVA VIDA

Durant les pràctiques que vaig dur a terme al cicle d’educació infantil vaig passar gairebé tot un curs escolar a una aula de P5 que s’estava preparant per passar a primària i, per tant, havia de tenir assolit uns objectius per poder arribar a primària amb una base sobre la lectoescriptura. La tutora de l’aula em va fer càrrec de portar el seguiment i l’evolució dels infants; cada dia agafava a un grupet i, amb l’ajuda d’unes fitxes, anàvem practicant la lectura, l’escriptura i la cal·ligrafia. El fet de poder treballar en grupets els animava a poder nodrir-se dels seus companys i companyes.

Com la lectura ens fa entendre, el fet de poder compartir amb altres persones els teus aprenentatges i anar adquirint nous coneixements a partir del que ja saben els altres és una metodologia on es desenvolupa el pensament col·lectiu a través de la socialització i la reflexió. Tot i ser infants tan petits, tenien l’oportunitat d’ajudar-se entre ells i anar evolucionant i aconseguint els objectius de l’etapa en la qual estaven al mateix ritme. Eren capaços de corregir-se, de demanar ajuda, de donar un cop de mà, perquè el company pogués comprendre i aprendre.

3.     PREGUNTA

És important el diàleg col·lectiu per aprendre a escriure?  

Fora de l’entorn escolar també s’aprèn a escriure i parlar?

4.     PARAULES CLAU

v  Escriptura

v  Lingüística

v  Pensament col·lectiu

v  Socialització

v  Parlar