 |
| https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Lenguaje_oral.jpg/220px-Lenguaje_oral.jpg |
BREU SÍNTESI
La lectura són reflexions sobre la interacció que es produeix a l'aula a partir de diàlegs entre alumnes. Allà es revela el rol que exerceix la socialització a l'hora de parlar, pensar, aprendre i ser persona juntament amb els altres. Està compost per 6 capítols:
En el primer capítol parlen d'un projecte filosòfic d'infants d'entre 4 i 5 anys.
En el segon capítol, el projecte és una discussió sobre la importància d'alguns continguts gramaticals, amb la finalitat d'aprendre a discutir constructivament amb els altres. La conclusió és que l’oralitat d’un text o la discussió oral té més prestigi per tradició escolar i programes que el discurs oral.
En el tercer capítol, hi ha un diàleg entre una mestra i els seus alumnes de quatre anys, on la mestra els està plantejant diverses preguntes a partir d'una història il·lustrada, per tal d'aconseguir una resposta argumentada a partir del que el text explica.
En el quart bloc, els alumnes han de fer un text de l'edat mitjana en grup. Debaten com iniciar el text, i s’adonen que implícitament han treballat la tipologia de text en proposar tots inicis similars. Per tant, parlar dels textos fa que aflori el coneixement sobre aquests, a partir de la socialització espontània.
En el capítol 5, continua el projecte anterior, on els alumnes estan revisant i fent canvis als escrits. Explica com l'escriptura individual provoca un aprenentatge intern, però si es fa col·laboratiu se centren més en el procés, i prenen atenció en el procés d’aprenentatge de l’escriptura, que posteriorment contribuirà a enriquir la seva competència escrita.
En l'últim capítol, explica les conclusions d'una conversa, on arriben a la conclusió que el projecte els hi demostra la influència de l'escola i els sabers dels adults a l'hora d'ensenyar.
COMENTARI PERSONAL
M'ha sorprès el capítol 3 on la mestra aconsegueix que els nens i nenes desenvolupin més el llenguatge oral a partir d'una història il·lustrada. Això em va fer recordar a la meva experiència quan vaig fer pràctiques, on vaig conèixer a una nena de tres anys que portava implants coclears. Aquesta nena l'havien estimulat des de petita, i sabia parlar perfectament. La mestra em va explicar que a l'estança solien llegir històries il·lustrades, perquè tots els nens i nenes poguessin veure representat, i després, a l'estona que estaven al jardí alguns preguntaven. La nena aquesta era molt curiosa, i això la beneficiava perquè la va ajudar a aprendre a parlar abans del que potser hauria fet un altre nen amb les mateixes condicions que ella. A més, li agradava molt saber tot el que estava passant, i tenir-ho control, i per això solia preguntar per què, i saber les respostes de tot.
Un dia, quan estàvem al jardí, em va preguntar si podíem entrar a l'estança. Jo li vaig respondre que encara no podíem, al que ella em va dir: -Per què?-. Jo li vaig explicar que tocava estar una estona més al jardí jugant, i que havíem d'entrar tots alhora. Ella que va entendre perfectament perquè no podíem entrar em va dir que d'acord, i que anava a esperar-se a un banc.
Em va semblar interessant la conversa, principalment per poder veure com una nena de tres anys entenia perfectament els motius que li estava explicant i perquè tenia molta facilitat per parlar tot i portar implants, i això era clarament per què des de petita l'havien estimulat, sobretot a partir de música i lectura d'històries il·lustrades, que l'ajudaven a entendre i escoltar millor.
FORMULAR UNA PREGUNTA.
Com sabem, com a educadores que els/les infants han après? I com podem ajudar-les a desenvolupar-se més?
PARAULES CLAU
- Parlar
- Projecte
- Escritura
- Mestres
- Diàleg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada