Lectura 0

Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser.

L’article “Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser” posa de manifest la importància de la interacció com a motor d’aprenentatge i la seva relació amb el llenguatge per un desenvolupament social i cognitiu òptim. Més concretament, exposa diferents contextos educatius de diàlegs i reflexions d’alumnes d’entre 4 i 16 anys els quals ho exemplifiquen.

Un aspecte que puntualitza l’autor és la relació que existeix entre el pensament i el llenguatge a través d’un procés d’internalització. Com a futurs docents, hem de construir aprenentatge tots junts a partir de converses i debats, per tal que posteriorment, cada individualitat del grup-classe pensi i reflexioni en solitari. La meva experiència personal ho verifica, ja que quan comento el temari d’alguna assignatura amb els meus companys/es, el comprenc molt millor i el retinc més pel fet que, inconscientment, ho relaciono amb la conversa establerta.

Altrament, penso que és rellevant que, així com defensa la lectura, abans de proposar un debat a l'aula, cal ensenyar a l’alumnat les habilitats i les capacitats bàsiques per a discutir adequadament. És a dir, els hem de proporcionar les eines i estratègies necessàries perquè es puguin expressar correctament, atès que, com vam comentar a classe, la pròpia parla estructura el nostre pensament.

Per altra part, segons l’autor, el diàleg continu entre escriptura i oralitat afavoreix la inclusió. Per consegüent, promou el trencament de l’efecte Mateu, que vam estudiar a l’assignatura de “Didàctica de la Llengua”, i fa referència a la barrera que es va generant entre l’alumnat que té més experiència i estímuls lingüístics i, per tant, millor rendiment i competència, i els que no. Així doncs, la lectura suggereix la creació d’una “comunitat de discurs”, amb la qual els infants adquireixen un sentiment de pertinença, és a dir, se senten inclosos i partícips d’aquesta interacció. Considero que aquest treball en grup és molt important pel desenvolupament cognitiu, social i emocional dels infants.

Paral·lelament, per tal de garantir un aprenentatge òptim, significatiu i bidireccional, emprant la comunicació oral entre l’alumnat i el/la docent, cal formular preguntes obertes, és a dir, que no estiguin orientades a una resposta normativa i els infants puguin tenir l’oportunitat d’argumentar. 

Finalment, m’agradaria fer esment a la influència del discurs a la meva vida personal i laboral. D’una banda, a nivell personal, la comunicació té un gran impacte, ja que a partir d’aquesta varia la meva la forma de pensar, de sentir i de relacionar-me amb els altres. D’altra banda, a nivell professional, l’oralitat és una competència fonamental per a ser mestre/a perquè permet comunicar-se eficaçment amb l’alumnat i tota la comunitat educativa.

En conclusió, amb aquesta lectura m’he adonat de la importància del diàleg i la interacció en l'educació és primordial, ja que a través de l'intercanvi d'idees, opinions i perspectives, es poden generar aprenentatges significatius i enriquidors per a tots els participants.

Les cinc paraules clau que n’extrec són les següents: diàleg, interacció, socialització, internalització, comunitat.

Pregunta que formularia a l’autor del capítol: Tenint en compte que l'article es va escriure durant la pandèmia mundial de la COVID-19, creu que anteriorment se li donava la mateixa importància a la parla oral, o bé ens hem adonat de la seva gran transcendència arran d'aquest esdeveniment? 

Imatge representativa : https://stock.adobe.com/hu/search?k=children%20talking