En l'article de l'Anna Camps: Hablar en clase, aprender lengua, veiem com s'exposa la concepció de l'aula com a espai on desenvolupar activitats discursives diverses i interrelacionades i com a espai de col·laboració, en el qual tots participen en la consecució d'uns objectius d'aprenentatge, mitjançant activitats verbals que conflueixen tant en els usos orals com escrits.
Es fa esment a què en una societat alfabetitzada, tal com la nostra, no es pot fer una separació entre el llenguatge oral i escrit, per tant, les diferents habilitats lingüístiques no es poden produir aïlladament. D'aquesta manera, tot i que a les activitats que es fan es posa enfocament a determinades habilitats, totes acaben participant en qualsevol acte de producció o comprensió verbal.
Així mateix, es fa una classificació dels usos i les funcions de la llengua oral, a partir de quatre punts de vista:
Parlar per a regular la vida social escolar, prenent l'escola com a ambient diferent del familiar i en el qual s'hauran d'adequar a noves situacions.
Parlar per aprendre i aprendre a pensar, donant una importància cabdal al diàleg, ja que fa evident els conceptes dels estudiants i permet que es contrastin amb la resta de companys i companyes.
Parlar per llegir i escriure, amb la necessitat del llenguatge oral com a instrument per a la construcció del llenguatge escrit, quant a la comprensió i producció del text.
Parlar per aprendre a parlar, concebent l'oral com a objecte d'ensenyament per si mateix, per tal de construir un discurs oral més elaborat i complex.
Com es pot veure, es dona una funcionalitat diversa a la llengua oral, tot abastant diferents disciplines que també es treballen a l'escola i que es reforcen a partir d'activitats amb altres objectius principals.
Per la meva part, també crec que la llengua oral esdevé clau en la vida escolar. Abans de llegir aquest text no m'havia parat a reflexionar exactament què podia treballar ni com ho feia, però ara per ara puc veure-ho amb claredat.
Sobretot, ho veig a l'etapa d'Infantil, ja que és l'inici i el desenvolupament de la producció oral, i s'avantposa a l'escriptura. La llengua oral és la nostra eina de comunicació amb els infants, i viceversa. Des que comencen l'escola bressol, als quatre mesos, comencem a parlar-los-hi, tot i que no ens responguin i, a mesura que creixen, es desenvolupa una espècie de relació en la qual ja s'intenten comunicar amb nosaltres mitjançant la llengua oral. Mentre aquesta es va donant, per la nostra part, els hi llegim contes, els hi formulem preguntes, parlem sobre la vida quotidiana...
Tota aquesta evolució l'he pogut viure de manera més personal amb el meu germà petit, que té sis anys. Al principi no era gaire conscient del procés que estava vivint el meu germà, però a poc a poc i, sobretot després de llegir aquest article, he pogut recordar i reflexionar sobre la funcionalitat que té la llengua oral i com, tant a casa com a l'escola. Donar-los-hi l'oportunitat d'expressar-se i de dir la seva, tal com esmenta l'article els hi ajuda a construir un discurs més fort i poden comparar, per exemple, l'estructura de les oracions que empren amb la de la resta, i fer un aprenentatge significatiu d'una activitat tan simple com és una conversa.
Per tant, com a mestres i com a famílies hem de tractar de fomentar espais i activitats que donen peu a aquesta interacció oral.
Paraules clau:
Llengua oral
Aprendre
Comunicació
D’aquesta manera, rere llegir l’article m’ha sorgit un dubte que voldria formular a l’autora, l’Anna Camps: Com formaries als futurs i a les futures mestres de manera que siguin capaces de fomentar espais de comunicació oral propicis a les aules?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada