Lectura 1A - Habitar l'aula quan la comunicació és essencial

Resum de la lectura:

L’article “Habitar l’aula quan la comunicació és essencial” ens mostra diferents situacions per tal d’entendre com és d’important la comunicació en el context d’aula pel vincle que es genera gràcies a aquesta. A través dels exemples l’autora va explicant el paper de la comunicació i com aquesta ajuda a desenvolupar i a generar coneixement. Diu que a través de totes les interaccions a les aules es genera “una vida amb caràcter propi que ofereix un espai on cada individu ha de poder desenvolupar les seves capacitats al màxim”. Però per crear aquest clima d’aula concret és necessari que hi hagi un llenguatge comú i un coneixement compartit.

L’autora explica que les situacions es poden relacionar amb dos tipus de conreus comunicatius: el conreu del saber i el conreu de la mirada. En relació amb el primer, el del saber, explica que a l’aula es generen una gran quantitat de preguntes sobre la vida, el món, el saber... que s’han de saber aprofitar perquè a partir d’aquestes es poden generar grans situacions de comunicació que poden portar a l’adquisició de nous coneixements. En aquest sentit, és important que hi hagi un bon clima per tal que tots els infants intervinguin i el coneixement vagi creixent, sobretot a partir del contrast d’idees, la comunicació dels diferents pensaments, la narració de vivències, el dret al dubte... Pel que fa al segon conreu, el de la mirada, l’autora explica com és d’important deixar espais d’expressió lliure on la reflexió en veu alta sigui l’eix principal per tal de permetre als infants expressar les seves vivències, experiències i sensacions i enfortir els vincles amb els altres. A partir de les aportacions de tothom es va generant un coneixement que fa evolucionar al grup ja no només intel·lectualment sinó a nivell relacional i de vincle entre els membres. A partir de les experiències individuals i dels aspectes en comú amb el grup es va generant coneixement i aprenentatge a cadascuna de les persones.

En resum, el fet d’interaccionar, intercanviar i sumar experiències compartides amb els altres fa que els infants vagin construint un coneixement molt més ampli i ric. De mica en mica van donant sentit i resposta a diferents qüestions plantejades gràcies a les aportacions individuals que la resta del grup escolta i sobre les quals es va construint el coneixement.

 

Pregunta per a l’autor:

-        Com ho podem fer perquè aquells infants que són més tímids i els fa cosa participar s’animin a fer-ho sobretot en aquests moments de reflexió en veu alta?

 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, crec que és molt important deixar que els infants puguin compartir i expressar tot allò que pensen o senten sense tallar-los ni ignorar-los. Tal com diu l’autora, en una aula poden sorgir una gran quantitat de dubtes i s’han de saber aprofitar perquè poden generar grans situacions d’aprenentatge. Penso que quan un infant té un dubte o vol comentar una cosa és perquè realment allò li importa. Si nosaltres donem peu a què ho pugui compartir l’infant se sentirà escoltat a més que tindrà interès per continuar indagant i aprenent sobre el tema.   

Això ho puc relacionar amb la meva etapa a l’escola per la manera en com interaccionàvem i anàvem aprenent, que crec que va molt lligada amb el que explica l’autora. Allà, una de les maneres més habituals de construir coneixement era a partir d’intervencions en veu alta i d’interaccions amb els companys. Per mi això era molt interessant perquè cadascú podia dir el que pensava i de mica en mica anàvem aprenent més a partir del que s’anava comentant. Era com una suma d’idees que ens ajudava a aprendre de manera entretinguda.

 

Cinc paraules seleccionades:

-        Coneixement

-        Escolta

-        Clima d’aula

-        Comunicació

-        Capacitats

 

Imatge:

https://elmundodemozart.com/asi-es-un-dia-en-la-escuela-infantil/