“Conversar con los niños” - Uri Ruiz Bikandi
Aquesta lectura, anomenada “Conversar con los niños”, en termes generals, parla de la importància de la comunicació, de l’expressió oral i de mantenir converses i de la llengua i la construcció del coneixement dels infants.
S’exposa que, d’alguna manera, l’escola és un micromón on esdevenen interaccions socials contínuament, les quals fan que els infants estiguin en constant aprenentatge. A més, es defensa que com a docents hem de comprendre els infants i ens hem de fer comprendre, posant en el centre a l’infant i oferint-li la llengua com a eina essencial i facilitadora per habitar i entendre el món, així com a pensar i relacionar-se, aprenent, entrenant i millorant les habilitats que implica la capacitat comunicadora, ja que esdevé crucial per entendre com cada individu construeix el seu pensament i, per tant, conèixer qui és cadascú. És a dir, d’acord amb Ruiz (2009) “parlar intentant descobrir la lògica dels altres” (p. 16) i saber adaptar la relació comunicativa a cada circumstància, punt de vista i persona a la qual ens dirigim.
Així doncs, també es remarca el vincle estret entre l’aprenentatge del pensament i el desenvolupament cognitiu i, per tant, el diàleg com a eina de transformació intel·lectual i lingüística. D’una banda, la capacitat cognitiva que adquireixen els infants per mitjà de la interacció verbal, els permet distingir la conducta dels altres i els seus pensaments. I, d’altra banda, aprenem de totes les converses a parlar i adquirir nous coneixements i vocabulari contextualitzat i a saber utilitzar-lo correctament en moments determinats i amb l’adient perspectiva.
Altrament, és essencial entendre que tot i que com a éssers humans, generalment, no ens agrada equivocar-nos, els errors són enriquidors i potenciadors d’aprenentatge, al mateix torn que les discrepàncies i aclariments que treballen els moviments mentals del pensament i el llenguatge.
M’ha cridat especialment l’atenció la part de l’article en què es parla de l’evolució de les converses a mesura que els infants creixen i es desenvolupen, a la velocitat de la llum. En especial, les converses dels més petits que no fan ús de la llengua en si mateixa, però són capaços d’interaccionar i mantenir converses a través del seu llenguatge propi. De fet, tot això ho he pogut vincular molt amb l’experiència d’aquestes últimes pràctiques a una escola bressol, on vaig estar amb el grup de nadons (de 0 a 1 any). Els lactants tenen un llenguatge propi, atès que tot i que no dominen el llenguatge verbal, es comuniquen a la seva manera. Tenen la gran capacitat per transmetre intencions i fer-se entendre a través d'una mirada, un plor, un somriure, una expressió facial o un gest. Per tant, al capdavall, aquest llenguatge esdevé el seu mitjà de comunicació per excel·lència amb tots aquells que conformen el seu entorn proper.
Comentari/pregunta per l’autor:
Al llarg de l'article, es parla de la importància el paper crucial que juguen les habilitats comunicatives en la tasca diària dels docents. Tanmateix, no s’acaben d’especificar tant com m'agradaria. Com a futura mestra, m’interessaria que s’aprofundís més en aquest aspecte per poder fer una valoració de les meves capacitats i saber en què he de millorar.
Paraules clau: relació comunicativa, conversa, llengua, pensament i desenvolupament cognitiu.
Enllaç de referència:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada