La lectura esposa que la participació dels infants en activitats significatives compartides, els permet anar adquirint diferents coneixements i habilitats que els dotaran de la capacitat d’actuar de forma autònoma en societat. El més important de l’acompanyament que fa l’adult a l’infant és la relació que s’estableix entre aquests dos.
Una situació educativa molt rellevant en l’educació infantil és la reunió en el grup d’iguals. Es tracta d’un moment que afavoreix a la construcció tant del grup, com de les individualitats dins d’aquest. Altrament, s’ha de tenir present que aquesta situació fa que l’infant es trobi en un context diferent al qual està acostumat a viure, ja que, l’escola és un espai d’àmbit públic, no privat, i a més l'adult no pot prestar-li una atenció tan personalitzada com a casa.
L’article explica que l’assemblea és un espai dirigit pels propis alumnes, destinat a promoure l’educació cívica i moral, amb rols determinats. Aquesta, els permet viure una experiència d’organització democràtica de la societat en què ells/es assumeixen la responsabilitat dels seus comportaments. En l’assemblea de grup, els infants posen sobre la taula conflictes que hi ha en relació amb l’àmbit educatiu, i, sense que hi hagi cap rol d’autoritat, ni tan sols el del docent, busquen solucions que solventar-lo.
Tanmateix, en educació infantil s’ha qüestionat si realment es fan assemblees o no, atès que, les característiques dels nens/es dificulta la creació d’una conversa autènticament compartida en el grup i la reunió adquireix unes altres característiques discursives (contes, cançons…). No obstant això, finalment s’ha dit que sí que hi ha assembles a educació infantil, encara que siguin més simples, però que s’ha de vetllar perquè els infants vagin assolint la competència cívica i social i la competència lingüística.
La lectura assenyala que l’assemblea permet als infants expressar lliurement les seves emocions i trobar-se en un entorn de cooperació, respecte i col·laboració, cosa que afavoreix al desenvolupament de la seva autonomia moral (saber el que pot fer o no segons els seus propis criteris, no pel que li digui un adult amb autoritat). Per tant, per aconseguir que les persones siguin moralment autònomes, és crucial democratitzar les relacions a l’escola i que el professorat redueixi al màxim les seves intervencions directives.
És rellevant que hi hagi normes de convivència a l’aula, però és interessant reflexionar-les amb tot l’alumnat, de manera que puguin expressar les seves opinions envers elles i s’arribi a un acord conjunt. Això permet que es puguin resoldre els conflictes de manera pacífica a partir del diàleg, cosa que fomentarà el creixement moral i emocional. Per poder solventar els conflictes d’aquesta manera, cal que a l’aula hi hagi un espai destinat a fer-ho, i una bona opció és el “racó de compartit” (els infants hi posen objectes que volen compartir amb la resta de la classe) i d’aquesta manera recorden que són companys i que s’ha de tractar amb respecte.
L’article indica que la figura del docent durant l’assemblea és molt important, ja que, no només ha de guiar-la, sinó que també ha de ser un exemple per als infants. Cal que es fixi en què diu, però també en com ho diu. Així mateix, ha de mostrar una escolta activa envers els infants, no emetre judicis de valor.
Finalment, podem dir que la lectura fa èmfasi en el fet que l’assemblea de classe és un espai en què els infants poden experimentar amb el llenguatge, i els dona una oportunitat de desenvolupar la llengua oral.
Personalment, relaciono aquest article amb una situació que vaig viure a les pràctiques del curs passat. Les vaig fer a cinquè de primària i recordo que cada divendres feien assemblea. Jo no havia sentit mai a parlar d’aquesta pràctica, i em va cridar molt l’atenció el fet que els infants s’autogestionessin d’aquella manera i que realment, amb aquella estona destinada a la resolució de conflictes, tota la classe prenés decisions que tenien molt pes en les actuacions posteriors dels infants i que els ajudava a mantenir un bon clima a l’aula.
Si li hagués de fer una pregunta a les autores de l’article seria la següent: Hi ha escoles que no tenen el “racó de compartir”, per tant, quines característiques hauria de tenir l’espai destinat a la resolució de conflictes dels infants?
Les paraules clau que destaco són competència de comunicació lingüística, competència social i cívica, interacció a l’aula i assemblea de classe.
L'enllaç de la fotografia és https://www.pngkey.com/maxpic/u2q8o0w7w7r5r5a9/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada