TASCA 3 - La parla a casa i a l'escola.

 

Pregunta 2: El repertori lèxic: com és el vocabulari?, hi ha problemes d'intercomprensió?

1. Síntesi general. Un cop analitzades les respostes dels companys i companyes trobem opinions molt semblants entre els components de cada grup en relació amb els problemes de la intercomprensió i el vocabulari treballat al diàleg. Tanmateix, els grups destaquen en moltes de les respostes la intercomprensió que es dona entre infants i adults o entre els mateixos infants. A més, els costa entendre el que s'està dient i del que s'està parlant. Hi ha una distinció visible dels dos contextos que es veuen al diàleg: entre context de l'escola i el context de casa. Així mateix, segons el context varia la formalitat perquè molts grups parlen del llenguatge col·loquial i una conversa de tipus informal. A més a més, es repeteix la mateixa descripció de vocabulari que és simple, senzill i bàsic. Cal afegir que segons l'edat, el vocabulari canvia, és a dir, que els adults i els infants s'expressen de manera diferent. A tall d'exemple, quan apareix la paraula "Soldador", al context de casa, aquest no és un terme que entri dins del repertori del lèxic d'Educació Infantil, és un terme tècnic i, no pas, col·loquial. No obstant això, és correcte utilitzar aquesta paraula tècnica perquè és necessària per explicar l'eina que arreglarà la capsa de música. Finalment, afegir que hi ha una sèrie de dificultats d'intercomprensió al primer diàleg, concretament a les primeres paraules, és a dir en el seu significat. D'altra banda, en el segon diàleg els problemes d'intercomprensió són en referència al context, l'Ana es troba en una situació que ha viscut i la intenta expressar a la classe, però com no és una situació del present, li costa explicar-ho. Tot i això, l'Ana intenta explicar-ho com sap, encara que la resta dels companys i la mestra no l'entenen.

2. Selecció de les afirmacions. Aquestes són algunes de les respostes de les opinions dels companys i companyes de classe que resumeixen tot allò explicat amb anterioritat: El vocabulari per part de l’Ana és força planer i té poc repertori lèxic. En canvi, els adults tenen més vocabulari. Malgrat això, la sintaxi del context és senzilla. Hi ha problemes d’intercomprensió quan l’infant diu “soplete?” perquè no sap què vol dir. A més, com que no acaba d’entendre de quina manera arreglarà l’avi la caixa de música doncs té un embolic al cap i no sap què és el que fondrà l’avi, què és un “soplete” i, per tant, barreja tots els nous conceptes que ha escoltat, però sense entendre’ls. Davant d'aquest diàleg podem observar com el vocabulari és condicionat pel context. En la primera situació, això es pot observar a partir del llenguatge col·loquial que la Ana utilitza. N'és un bon exemple "Hola, abu". A més, la resta de components de la família li explica per a què serveixen els diferents estris, com per exemple el bufador, a partir d'un llenguatge on predominen frases curtes i senzilles. No obstant això, en la segona situació que es desenvolupa en l'escola, s'observa com hi ha una intercomprensió perquè l'Anna intenta explicar als seus companys i la mestra que el seu avi va utilitzar el bufador per arreglar una peça de la capsa de música. D'aquesta manera, com la nena fa una barreja del lèxic "Y abu sabe curar muchas cosas porque cura animales y va a curar la música", els seus companys i la mestra no la comprenen. A més, en aquesta segona conversa podem observar com només hi ha una figura de l’adult i això fa que només hi hagi una persona que guia les interaccions.

3. Paraules clau. Problemes d’intercomprensió. Lèxic. Llenguatge verbal. Diàleg. Espontaneïtat.

Font: Bayard.com