Lectura 2B: “La asamblea de clase en educación infantil: Un espacio para crecer como grupo”

La lectura de "La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo" de Susana Sánchez Rodríguez i Carmen González Aragón, tracta envers com que és l'assemblea i com aquesta pot donar lloc al desenvolupament de la competència social i cívica, i també, de la competència en la comunicació lingüística dels nens i nenes de menys de sis anys, ja que la reunió de grup-classe fomenta l'autonomia moral dels infants i les relacions entre ells (competència comunicativa).

Per una banda, se'ns expressa que l'educació infantil ha de lluitar contra l’assistencialitat i la preparació dels infants per a l'escola primària. I també, ens mostra diferents autors que parlen respecte a la importància que té la relació entre adult i infant pel seu desenvolupament. Trobem a Vigotski i Bruner amb el constructivisme social, que ens explica que l'evolució de les capacitats dels infants i l'adquisició de diferents coneixements, són fruit de la participació dels nens i les nenes en les activitats compartides amb adults o grup d'iguals i que permeten als infants actuar de manera autònoma en societat. I també a Wood, Bruner i Ross amb «andamiaje», el qual ens expressa que l'acompanyament de l'adult és fonamental pel desenvolupament de l'infant. Doncs podríem dir, que proporcionar als infants un context ric per a l'experimentació en el món (naturalesa educativa) i per establir relacions entre els infants, el seu grup d'iguals i els adults, són el motor de l'activitat que permet un desenvolupament enriquidor i global, i per tant holístic dels nens i les nenes.

D'altra banda, l'article, ens parla envers que és l'assemblea i quin hauria de ser el nostre rol. L'assemblea consisteix en una reunió setmanal per analitzar allò que succeeix a l'escola, debatre problemes i plantejar noves formes de fer amb la finalitat de, com bé he esmentat anteriorment, promoure l'educació cívica i moral i la participació ritualitzada dels infants: Rols de president, secretari i tresorer entre d'altres. És a dir, permet fer una posada en comú respecte a un conflicte per trobar solucions que agradin a tot grup-classe. A més a més, pot permetre la creació i la corroboració del compliment de les normes de convivència de l'aula.

Nosaltres, com a docents cal que vetllem per una conversa adequada entre iguals, des de l'escolta activa i la comprensió de les necessitats, capacitats i característiques dels infants, per tant, és fonamental que prenem consciència que el fet que hi hagi reunions entre el grup d'iguals, genera comunicació compartida entre els integrants del grup, i permet, doncs, que els infants reflexionen, comparteixin i utilitzen el llenguatge i, en conseqüència, que sorgeixi el desenvolupament cultural entre ells. Fet que m'ha sorprès bastant, ja que durant tota la meva experiència com a alumne, com a TEI en la meva escola bressol i com a estudiant en pràctiques, molt poques vegades he observat que en una aula hi hagi assemblees entre els infants i considero que és una de les claus perquè els infants puguin convertir-se en éssers plenament desenvolupats i amb altes capacitats, ja no només lingüístiques, sinó que socials entre d'altres.

Doncs, la meva pregunta és la següent: Sabent que l'assemblea s'hauria de mantenir com a espai apte pel desenvolupament de la competència lingüística, creieu que hi ha hagut una evolució i que avui dia, es dona la importància suficient a l'assemblea entre iguals? Com a docents, que podríem fer per fomentar-la?

Paraules claus: Assemblea - Competència lingüística - Competència social i cívica - Relacions socials - Interaccions - Grup d’iguals - Rol docent