dilluns, 24 d’abril del 2023

Lectura 2D (2B). La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo. Susana Sánchez Rodríguez i Carmen González Aragón.

a) Breu resum de la lectura

La lectura, després d’haver fet una breu contextualització sobre com es concep l’educació infantil en l’actualitat, ens exposa que les reunions entre el grup d’iguals són de vital importància per a la construcció del grup, així com de les individualitats que hi ha en aquest, ja que arran d’aquesta interacció a l’aula, els infants reflexionen i comparteixen coneixements. Però, perquè aquesta comunicació sigui profitosa i de bona qualitat cal que hi hagi una bona gestió per part de l’adult i, en conseqüència, una bona relació entre l’adult i l’infant (Sánchez i González, 2016, pp.136-137).

Seguidament, les autores Sánchez i González (2016) ens introdueixen el concepte d’assemblea que fa referència a tots aquells moments on el grup es reuneix en un espai per debatre diverses qüestions. El fet de dur a terme una assemblea exigeix als infants una participació ritualitzada que els hi permet experimentar que és una organització democràtica on cadascú assumeix les responsabilitats dels seus errors i èxits. Per tant, la realització d’assemblees a les aules brinden l’oportunitat de desenvolupar la competència social i cívica i la competència en comunicació lingüística (p.138).

S’ha de ressaltar que iniciar als infants en aquest format comunicatiu, exigeix mantenir la significativitat de la comunicació, evitant caure en la monotonia. Això que s’acaba d’esmentar, suposa un gran repte pel docent. Per aquesta raó, a l’hora de fer les assemblees, l’adult ha d’apostar per una comunicació amb baixa jerarquització i ha d’assegurar-se de potenciar l’autonomia moral dels infants, atès que aquest espai és idoni per a desenvolupar-la i ajudar als infants a resoldre conflictes de manera pacífica (Sánchez i González, 2016, pp.139-147).

En definitiva, l’article defensa que la reunió d’un grup en forma d’assemblea és de gran interès per abordar qüestions d’organització i convivència a l’aula alhora que es desenvolupen les dues competències esmentades amb anterioritat. Altrament, s’ha vist que fer assemblees tenen un gran valor per a tots els infants, independentment de la seva edat (Sánchez i González, 2016, p.147).

b) Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

A la lectura es parla d’evitar les assemblees com una rutina, aleshores la meva pregunta és: Com et pots adonar que l’assemblea ha perdut la seva qualitat educativa i ja només és part d’una rutina?

c) Comentari personal

Aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre la meva experiència amb les assemblees al Pràcticum I, atès que l’any passat al centre escolar on estava fent pràctiques, es feien diverses assemblees al llarg del dia i cada dia de la setmana.

Ara, després d’haver finalitzat aquesta lectura, m’he adonat que a l’escola on estava fent les pràctiques, les assemblees tenien un caràcter més banal i transcendent del que segurament pretenien els docents aconseguir amb aquesta mena d’activitats.

Per això, des del meu punt de vista, i tal com s’ha especificat a l’article és de vital importància que les assemblees estiguin ben dirigides per bons docents amb l’objectiu de fer d’aquest moment de conversa compartida un moment de qualitat.

d) Tres o cinc paraules clau

Les paraules clau d’aquesta lectura són: interacció a l’aula, competència social i cívica, competència en comunicació lingüística, assemblea i conversació plurigestionada.

Font: https://actividadesinfantil.com/archives/4215


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...