Tasca 3 - La parla a casa i a l'escola

 

Pregunta 3: L’elaboració sintàctica: Quina és l’extensió de les oracions? Quin és l’ús dels temps verbals?

Carla Casagolda, Mireia Ribas, Nora Garcia, Marta Gil i Mireia Muñoz

Síntesi: 

Si ens fixem en les elaboracions sintàctiques dels diàlegs, podem destacar les diferències de l’extensió de les oracions i els usos dels temps verbals entre els infants i les persones adultes.

Si ens centrem en l’extensió de les oracions dels infants, bàsicament remarquem d’ell les oracions curtes i simples. El temps verbal que utilitzen, generalment, són el present i en alguns casos el passat. 

En canvi, les elaboracions sintàctiques de les persones adultes que apareixen en els diàlegs, fan servir oracions llargues i elaborades. Aquestes interferències dels adults, serveixen per donar sentit allò que els infants ens estan intentant comunicar. A banda, també es realitzen a base de reforç positiu, per ajudar als infants a expressar-se. 

I en la utilització de temps verbal, les persones adultes apliquen un ventall més ampli. Tot i que predomina el present, també en parlen en passat i futur.

Conclusió: 

Volem concloure citant una resposta que considerem que resumeix el diàleg: “En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen.”

Respostes formulari: 

3. l'elaboració sintàctica: quina és l'extensió de les oracions?, quin és l'ús dels temps verbals?

Pel que fa els infants, les oracions son curtes i simples i el temps verbals que utilitzen passat i present. Pel que fa els adults, les oracions son més llargues i elaborades i serveixen per donar sentit al que els infants intenten explicar. Els temps verbals que utilitzen son semblants als que utilitzen els infants.

Són oracions simples i directes les dels nens, mentre que els adults utilitzen oracions més llargues per aclarir els conceptes. La majoria en present.

1r diàleg: L'adult fa servir oracions més extenses que la nena. La nena parla en present i la mare i el pare en present i futur. 2n diàleg: La mestra reforça positivament a l'Ana per tal que es pugui expressar i també parla en futur.

En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen. Els temps verbals també són variats en els dos contextos. Tot i això, en el primer es varia més, perquè fan referència a situacions passades i futures. En canvi, en el segon diàleg, tot i que també es parla en passat i futur, la conversa es centra més en la tasca del present.

Les oracions dels infants són curtes mentre que els adults són més llarges.

D1: Extensió de les oracions: Explicacions dels adults bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionant conceptes del passat. D2: Extensió de les oracions: Explicacions de la mestra bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionat amb el que passarà en el futur.

A ambdues converses les extensions de les oracions són curtes i en el text podem veure que és una conversa igualitària on fan partícips tant a l'alumnat com a l’Anna (la protagonista de la conversa anterior). L’ús dels temps verbals són en present, ja que és un diàleg.

En el primer diàleg, és a dir, el que es desenvolupa a casa, per una banda, l'extensió de les oracions del pare i l’avi és semblant, no massa llarga però tampoc curta, i, per altra banda, les oracions de la mare són lleugerament més llargues, té un paper més present en la conversa i hi participa més. Finalment, pel que fa a l’Ana, tot i que participa molt activament en el diàleg, les seves intervencions són curtes, fins i tot a vegades d’una sola paraula. Altrament, els temps verbals que s’utilitzen són el passat per exemple, per fer-li recordar a l’Ana esdeveniments que pot connectar amb el que necessiten fer, i el present per parlar de la situació en què es troben. En el segon diàleg, la mestra fa les oracions més extenses, mentre que els diferents infants que intervenen ho fan amb oracions curtes. Pel que fa als temps verbals, es fa ús del present per parlar de la situació en què es troben, el passat per explicar què li ha passat a la capsa de música de l’Ana i el futur per explicar-los als infants què és allò que passarà (entrevistes a pares i mares i què farà l’avi de l’Ana).