INFORME PREGUNTA 2 -Tasca 3 “La parla a casa i a l’escola”
Fent un buidatge de les respostes adquirides de la segona pregunta, la qual correspon a “El repertori lèxic: com és el vocabulari?, hi ha problemes d’intercomprensió?”, en termes generals, hem pogut extreure la informació següent:
D’una banda, en el primer diàleg, quan es dirigeixen a la nena empren un vocabulari més senzill, amb un lèxic més reduït, i utilitzen exemples personals d’aquesta perquè ho comprengui. En canvi, quan els adults conversen entre ells, fan servir un vocabulari més complex i específic, fet que comporta que la nena faci un aprenentatge d’aquest vocabulari usat pels adults -hi ha paraules i conceptes que en un primer moment no ha escoltat i no entén-. Hi ha certs problemes d’incomprensió, perquè la nena no sap com explicar adequadament què ha passat. Això ho podem veure clarament quan l’avi no entén a què es refereix l’infant quan li diu “Es para la música… Se rompió y hay que fundirlo” al que l’avi li respon “A ver, explícamelo bien”.
D’altra banda, en el segon diàleg a l’aula, en relació amb el vocabulari que s’empra no és tècnic, de fet els infants utilitzen paraules senzilles per a ells i sense gaire dificultat, fan servir un vocabulari més estàndard i quotidià. A més, és destacable que esdevé una clara situació d’intercomprensió quan l’Ana intenta explicar a la mestra i els seus companys què ha d’arreglar el seu avi i com ho ha de fer, ja que no s’acaba d’expressar bé i no dona la suficient informació per posar en context a la classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada