SÍNTESI DE LA LECTURA
En aquest article s'explica la manera de treballar l'autonomia dels infants de 3 a 6 anys, és a dir, a les aules d'Educació Infantil on tots els infants són diferents i les necessitats de cadascun no són les mateixes, per això ens hem d'adaptar a ells no ells a nosaltres. Cal que els brindem eines que necessitin en un ambient adequat i adaptat per a ells on les mestres els ajudem si és necessari però deixant-lo actuar.
Els infants no tenen la nostra experiència i han d'experimentar amb un material preparat depenent de les seves necessitats i l'infant tindrà l'oportunitat de treure les seves conclusions per tal de formar-se i créixer. Nosaltres, quan l'infant faci l'exploració hem d'observar-lo i ser un model a seguir per fomentar una sèrie de valors perquè gaudeixi treballant. L'assaig – error també té un paper clau en la metodologia Montessori per estimular a l'infant a repetir les tasques dutes a terme i intentar millorar-ne els resultats, a més d'acabar amb la necessitat de l'aprovació dels adults i proporcionar-li independència emocional. Hem de deixar actuar a les criatures amb llibertat respectant els seus ritmes i les capacitats que tenen per provocar un desenvolupament profund i real i causar així la satisfacció de l'infant. Per acabar posa un exemple d’autonomia en les cases del nens, d’una nena de cinc anys que va triar lliurement fer el treball de les formes de la terra i de l’aigua que consisteix en un treball realitzat amb argila i aigua.
PREGUNTA A LA LECTURA
- Com actuar si una família no vol seguir aquesta metodologia a casa?
COMENTARI PERSONAL SOBRE LA LECTURA
Des que vaig començar a estudiar l’educació infantil, aquesta metodologia m’ha cridat molt l’atenció perquè és molt diferent de l’educació que jo vaig viure quan era més petita. Quan jo era estudiant l’educació era tradicional, és a dir, molt memorístic i rutinari en allò intel·lectual, possiblement, perquè en els estudiants no es fomentava una educació activa i participativa, sinó repetitiva, és a dir, s'incentivava que l'alumne obtingués un coneixement a cegues, cosa que va en detriment del procés que hagués de ser cent per cent canviant, per aconseguir un alt nivell acadèmic. El mestre era el model i el guia a què calia obeir i les coses que el nen havia d'aprendre es trobava organitzat, ordenat i programat al manual escolar on el mètode d'ensenyament era el mateix per a tots els nens i en totes les ocasions, sent la repetició del que el mestre deia un element fonamental en aquell moment. Emfatitzaven, a més, que els alumnes havien de fer servir en gran manera la memorització de conceptes, deixant enrere l'anàlisi i la comprensió dels continguts. També, es caracteritzava per tenir un currículum inflexible i centrat a l'aula i el caràcter presencial en el model tradicional limitava als estudiants en el procés d'aprenentatge.
PARAULES CLAU DE LA LECTURA
- Autonomia.
- Montessori.
- Capacitats.
- Ritmes.
- Necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada