Síntesi
El que ens ve a dir l’article és com es treballa l’autonomia en l’etapa de 3-6 anys dins les aules i quins recursos s’utilitzen per fer les observacions en un centre Montessori.
Els infants a nivell individual tenen les seves potencialitats, les capacitats, són únics, diferents, irrepetibles i cal posar a la seva disposició un espai d’aprenentatge adequat a les seves edats en què disposin de les eines necessàries per desenvolupar-se. L’infant com únic protagonista del seu propi aprenentatge. Els mestres i els adults tenen el paper de guia, única i exclusivament.
Què ens diu Maria Montessori?
El que venen a dir-nos les seves pràctiques educatives és que els infants en l’etapa d’infantil tenen les mateixes ganes d’aprendre que qualsevol altre, no obstant, els coneixements adquirits si que seran diferents dels altres perquè dependrà del seu entorn, la localitat, l’àmbit social i del tipus d’educació que rebin.
Cal destacar que els infants tenen el seu ritme d’aprenentatge i, per tant, no hem d’intentar que siguin adults ni tractar-los com a tal.
Pel que fa l’experimentació a l’aula és un àmbit que com a mestres hem de fomentar per potenciar l’autonomia dels infants, és bàsic que posem a l’abast dels infants els materials necessaris, aquests han de ser diversos i reals, que puguin trobar-los a la seva vida diària. L’aprenentatge que generarà l’experimentació en l’infant el permetrà créixer i desenvolupar-se.
Com a mestres, hem d’oferir als infants materials autocorrectius que seran una eina fonamental per al seu aprenentatge que incidirà en la seva conducta psicològica, però, per altre banda hem de tenir en compte que l’infant no ha de tenir un estímul d’aprovació constantment.
Quan fem referència a la llibertat i a l’autocontrol dels infants, parlem de fer i desfer, escollir, innovar, crear, compartir i experimentar, sempre dins d’uns límits i actuant des del respecte. És per això que a les aules s’hi posen unes normes de convivència.
A l’etapa d’infantil el factor temps és molt important perquè ens referim als moments en què els infants aprenen i treballen per poder gaudir del procés i tot allò que fa, per obtenir els resultats que es proposi de manera satisfactòria.
Des del punt de vista de la pedagogia Montessori, el treball està encaminat a avivar les capacitats dels infants i amb un factor imprescindible que només són pensades per ells i elles.
Quines experiències quotidianes podem viure gràcies a la filosofia Montessori?
Es produeixen diferents situacions dins l’aula que reflexes l’autonomia dels infants, com poden ser cordar-se les sabates, s’ajuden entre ells per fer diferents tasques...
Els mestres en tots aquests casos, quedem en un segon pla, som guies; moltes vegades els adults aprenem dels infants, busquem la satisfacció dels infants, farà que nosaltres també obtinguem la mateixa satisfacció. És per això, que es produeix un cicle evolutiu per afavorir la maduració dels infants.
En conclusió, ser autònom implica ser responsable d’un mateix i, per tant, el grau d’autonomia sempre és proporcional al grau de responsabilitat.
Relació amb algun aspecte
Des de la meva experiència com a TEI, el tema de María Montessori l’he tractat varies vegades, i sempre ve de gust, és un tema interessantíssim. La relació que hi veig és que a les aules que he pogut assistir i estar-hi, eren diferents i en una escola Montessori és millor l’educació per als infants, perquè tenen un espai de llibertat, d’autonomia, d’experimentació, respectant els seus ritmes i temps, com s’explica en l’article. A més, he pogut comprovar que una educació així dona els seus fruits i, per tant, millora el rendiment, el creixement i el desenvolupament dels infants.
Pregunta a l’autor
- Què et va portar a fer una investigació a fons en una escola Montessori?
5 paraules clau
1. Infant
2. Autonomia
3. Llibertat
4. Experimentació
5. Montessori
Imatge i enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada