Diàleg 1 | Diàleg 2 | Diàleg 3 | |
Preguntes | 1. Què tens al cap quan tanques els ulls? 2. Es nota o es veu com pensem? 3. I com sabré en què penses? 4. Obrir la boca… per què? 5. Què fa falta perquè surti alguna cosa? | 1. Què significa fer filosofia (filosofar) amb vosaltres? 2. Què més farem? 3. I què més? 4. Sou adults o nens? 5. Per què dius que ets un nen? 6. Com què? 7. El papa, la mama o la mestra poden fer coses que vosaltres no podeu fer? 8. No pots fer fotos? Per què? 9. Hi ha coses que no pugueu fer ara, però que se us permetran fer després? | 1. Com saps que ells són amics? 2. Tu tens amics, qui són? 3. Als amics se’ls estima com als enamorats? 4. Als amics se’ls fa petons? 5. Els novios no es fan petons a la galta? 6. I tu ets l’enamorat de la mama? 7. Una mama pot ser una amiga? 8. Els amics poden enfadar-se? 9. I encara estàs enfadat amb ell? 10. Pot durar molt l’enuig amb un amic? 11. Per què és el seu amic? 12. Què havia fet el seu amic? 13. I ja són amics, què ha passat? 14. Què han fet el teu pare i ell? 15. Un germà o una germana poden ser amics? 16. Ets amic de la teva germana? 17. És la teva amiga o la teva germana? 18. També la teva amiga? 19. Per què no? |
Respostes | 1. Un cervell, una memòria, un papa i una mama. 2. No! 3. S’ha d’obrir la boca… 4. Per fer que surtin... 5. Parlar! | 1. Parlar. 2. Reflexionar. 3. Pensar. 4. Nens! 5. Perquè soc petit. Els meus pares són grans. Els petits treballen i els grans també. Puc fer coses. 6. Puc fer cartells. 7. El papa pot fer fotos. 8. Perquè no soc prou gran 9. Sí. | 1. Perquè a vegades li dona la mà. 2. Els meus amics són l’Ismael, la Kyria, en Gabriel, l’Azuau i la Naomie. 3. No, els enamorats són… Els amics són per a jugar amb ells, i els enamorats es fan petons a la boca i es casen. 4. Sí, se’ls hi pot fer petons a la galta. 5. A la boca! Jo vull fer-li un petó a la mama. 6. No. Clar que no! La mama ja té un enamorat, és el papa. 7. No. 8. Sí. L’últim cop em vaig enfadar amb en William. 9. No. 10. Però el meu papa ara parla amb ell. 11. Perquè ahir el va pillar la policia. 12. No tenia permís. 13. S’ha anat a Argèlia sol. No tenia bitllet. 14. El papa té un permís perquè es porten bé. Però parla molt amb ell i va molt a casa seva. 15. Sí. 16. Juguem a enfadar-nos. 17. La meva germana. 18. No. 19. – |
Retorn (feedback) | 1. Molt bé. 2. Tens raó. 3. Tens raó. | 1. Parlar, molt bé! 2. Bé! | 4. Yanis dius que a la galta. 8. Estic d’acord amb tu. |
Tema | Pensar | Filosofia | Amistat |
Reflexió posterior de les mestres | Jonathan fingia no estar gaire interessat i de cop els pregunto si es veia quan pensàvem, la resposta va ser unànime: “no”. Llavors vaig preguntar com es podia saber en què pensaven i ell em va dir: “han de sortir” amb un gest. Era com si visualitzés el camí descendent fins a la boca. | Ara res, realment res de res. Ha estat molt desestabilitzador, s’ha allargat moltíssim! No he aconseguit treure’ls res. Esperava, convençuda que dirien alguna cosa, però res, tots ens blanc. No hi havia res, no tenien res a dir. | La sessió ha anat molt bé, els infants han pogut reflexionar envers l’amistat, qui són els seus amics i el què és el concepte d’amistat. Els nens i nenes han estat molt participatius. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada