EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

Resum de la lectura:

L’article “El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys” ens explica com es treballa, a les escoles Montessori, l’autonomia amb infants de 3 a 6 anys. És a partir d’exemples i observacions reals que les autores relaten com això es fa possible a les seves aules.

Per començar, l’article destaca la importància dels infants com a protagonistes dels seus aprenentatges i dels adults com a guies del procés que l’ajuden, orienten i el deixen actuar. Aquesta és una de les bases de l’autonomia, però a part l’article ens exposa alguns altres aspectes que hem de tenir presents.

En primer lloc, l’infant ha de tenir un ambient adequat que disposi de material preparat per a les seves necessitats, és a dir, una aula amb material divers i real que fomenti la manipulació i l’experimentació. És gràcies a aquesta última que l’infant es trobarà amb diversos reptes i situacions que l’ajudaran a formar-se i a créixer.

En segon lloc, és important tenir materials autocorrectius. En aquesta pedagogia hi ha molt present l’apreciació de l’error com una manera de millorar. Els infants senten la necessitat de repetir les tasques per intentar-ne millorar els resultats, cosa que fomenta el seu aprenentatge. A més, el fet d’adonar-se per ells mateixos on poden millorar fa que no hi hagi la necessitat de tenir l’aprovació de la persona adulta i la motivació sigui pròpia de l’infant.

D’altra banda, també es té molt present és la llibertat. Una llibertat, però, que s’inclou dins d’uns límits i unes normes de convivència que els infants han de seguir per poder conviure amb els altres i tenir un bon entorn.

A més a més, el temps que es dedica a treballar en les diferents propostes és essencial. Cada infant necessitarà la seva estona, sobretot, si hi ha una cosa que no li surt o si n’hi ha una que no li ha sortit bé i la vol repetir.

Finalment, el treball està orientat a les capacitats de cada infant i és exclusiu per aquest. El material està preparat perquè els infants el puguin manipular tant com vulguin i el podran ampliar a mesura que van creixent.

En conclusió, és gràcies a tots aquests factors i al fet dels infants de saber escollir que és el que més els convé en cada moment que es fa possible l’autonomia. És l’interès per aprendre el que porta als infants cap a l’autonomia.

Pregunta per a l’autor:

Aquells infants que necessiten més suport, busquen l’ajuda de l’adult a l’hora de fer les propostes o pel fet d’estar plantejades de manera més autònoma tendeixen a no demanar-la?

Comentari personal:

Crec que aquest article és molt interessant perquè ens fa veure que des de ben petits els infants ja poden ser autònoms en moltes coses i que no necessiten a l’adult constantment dient-los que han de fer. Penso que com a futures mestres això ho hem de tenir molt clar. Hem de tenir present que és important deixar aquest espai als infants perquè puguin explorar i anar experimentant lliurement amb allò que se’ls hi proposa. I dic que com a futures mestres ho hem de tenir clar perquè, tot i que cada cop aquesta visió està més estesa, encara hi ha la tendència de les mestres explicar i els infants estar escoltant o fent unes fitxes molt pautades. Crec que articles com aquest que ens mostren exemples reals ens deixen veure que aquestes propostes més autònomes també funcionen i els infants acaben aprenent. Per això, en la mesura del possible, hem d’intentar aplicar-les i fer que els infants des de ben petits puguin començar a experimentar aquesta autonomia.

Cinc paraules clau:

Autonomia, necessitats, infant protagonista, respecte, interès.

Imatge:

https://additioapp.com/que-es-y-como-funciona-el-metodo-montessori/