LECTURA 3A: L'AVENTURA DE PENSAR

 

L’AVENTURA DE PENSAR – MARGA ORS

Aquest article parla sobre l’experiència d’una mestra de tercer de primària fent una classe de filosofia seguint el programa de Kio i Gus.

Primerament, descriu una mica la classe, explicant que és una classe molt difícil, ja que els hi costa estar atents o concentrats molt de temps, la descriu com una classe "moguda". Després explica que per realitzar aquesta sessió de filosofia necessitarà dues mestres que tindran el càrrec de crear un clima serè, un espai amb les condicions adients perquè els infants puguin pensar conjuntament, perquè puguin establir un diàleg filosòfic de manera col·lectiva, perquè els alumnes aprenguin a pensar gràcies a les aportacions dels altres alumnes. És important crear aquest ambient perquè els alumnes puguin crear una comunitat d'aprenentatge on puguin aprendre un dels altres i l'escolta sigui la clau per aprendre.

Per tant, perquè els infants també puguin ser partícips del seu propi aprenentatge van crear unes "normes de filosofia" extretes del llibre Kio i Gus que van ser: aixecar la mà per parlar, parlar de coses interessants, compartim les nostres idees, ens farem preguntes, raonarem i escoltarem. D'aquesta manera es fan conscients i s'involucren en la creació d'aquestes normes perquè així les respectin, ja que han sigut imposades per ells mateixos. Calia escollir les que es consideressin adequades i explicar per què, d'aquesta manera fas raonar i reflexionar a la classe. A la següent sessió van fer una pluja d'idees sobre la portada i així en cada sessió eren sessions curtes i amb temes a tractar perquè els alumnes no s'angoixin i perdin l'interès. Va sorgir el tema de la imaginació amb arguments molt interessants que portaven a parlar sobre altres temes relacionats.

Per finalitzar la sessió van haver d’escollir una de les tres ampolles, que estaven omplertes amb més o menys aigua, per establir allò que creien que havien parlat sent la plena que havia parlat molt. Sempre justificant.

La conclusió de la mestra ha sigut molt interessant perquè crear un clima segur per tots els infants ha fet que se sentin còmodes per poder expressar les seves idees fins i tot als que els hi costa més parlat, els més insegurs o que participen poc. La mestra ens explica que aquests infants amb aquest tipus d'aptituds canvien molt en aquest tipus de sessions i fan aportacions "brillants".

Durant la meva experiència en l'àmbit de l'educació sempre he volgut deixar un espai per aquell infant que parlava fluix o li costava més parlar perquè em sentia identificada perquè jo he sigut una nena molt introvertida. A poc a poc he anat descobrint que crear un entorn segur i còmode perquè l'infant se senti "com a casa" se li dona peu a què cada cop vulgui participar més, ja que totes les inseguretats o pors es queden a un costat i això passa amb totes les persones. Quan arribes a un nou grup d'amics no t'expressaràs igual que a casa, però de mica en mica trobaràs un lloc segur que et permeti ser qui realment ets.

Per altra banda, trobem els infants més moguts i inquiets que serà important crear aquella curiositat que incita a l'infant a prestar-te l'atenció suficient per a poder realitzar la sessió i continuar tota creant aquesta màgia perquè mantingui l'interès i que no s'avorreixi o es desconcentri.

Pregunta: pots mantenir l’interès per aquells infants més moguts però pels més tranquils com ho faries?

Paraules clau: diàleg, comunitat, filosofia, entorn segur.

Font: https://cinaryuva.blogspot.com/2012/01/cinar-yuva-damla-grubunun-misafiri-var.html