Aquest text discuteix la importància de les relacions i interaccions entre nens en l'educació de la primera infància. S'emfatitza la idea que els éssers humans estan naturalment predisposats a comunicar-se i viure en relació amb els altres. L'entorn escolar ha de reflectir això, oferint espais on els nens puguin interactuar amb materials i entre ells, lliures per a explorar i aprendre al seu propi ritme. La clau per a l'obertura dels nens a les relacions i el coneixement és el seu benestar, que ha de ser promogut en totes les dimensions a través d'espais acollidors, transparents i funcionals que fomentin la multiplicitat i la interconnexió de perspectives. L'enfocament de l'escola en els processos d'aprenentatge també se centra en la interacció entre els nens i l'entorn, basat en decisions individuals i l'alegria. Les trobades espontànies que ocorren entre els nens durant el dia guien les seves accions, decisions i eleccions, i els ajuden a aprendre els uns dels altres en un estat mental de temps present. Es formen petits grups de dos, tres, quatre o a vegades sis nens segons interessos comuns, gènere, propostes i amistats, entre altres. El plaer de jugar i estar junts és una capacitat natural que els nens posseeixen, i fa que l'esforç de construir relacions valgui la pena. Finalment, l'article destaca la importància de permetre que els nens desenvolupin i expressin les seves pròpies idees i creativitat, en lloc de seguir la lògica impulsada pels adults.
Tot el que reflecteix aquest text em fa pensar en les pràctiques que vaig realitzar al gener d'aquest any. A l'escola bressol on vaig estar fent les pràctiques, penso que queda molt ben reflectit tot el que el text destaca com a important i com a positiu per als infants. A l'escola li donaven molta importància a la llibertat de l'infant, tant físic com mental. Per tant, potenciaven d'aquesta manera la interacció entre tots els alumnes. Li donaven molta importància a com estaven distribuïts i estructurats els espais, ja que com afirma al text, són un gran factor que ajuda a potenciar aquesta interacció. La seva línia pedagògica, defensava la llibertat de l'infant, doncs, defensava aquesta llibertat de prendre decisions i les trobades espontànies. Això també em fa tenir una visió totalment oposada amb la meva pròpia experiència a l'escolaritat perquè quan jo era a l'escola, no tenien aquesta perspectiva, i per tant des de la meva pròpia experiència no m'he pogut beneficiar d'aquests avantatges.
Per acabar, m'agradaria formular la següent pregunta als autors i/o autores d'aquest text: En escoles que no li donin importància a aquesta interacció social, com creieu que es podria canviar per tal que sí que li donessin la importància que té?
Paraules claus del text: Comunicació, autonomia, benestar, aprenentatge, interacció, espontaneïtat, joc i diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada