“Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre”.
Equip de l’escola infantil i Mendebaldea (Revista Guix d’Infantil)
La lectura “Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre” ressalta la importància de saber habitar un espai, és a dir, donar-li una identitat. Més concretament, a la lectura es posa en relleu l’experiència del centre d’Educació Infantil de Mendebaldea, el qual va condicionar un espai que ha esdevingut la “targeta de presentació de l’escola” atès que és el que millor comunica els seus valors pedagògics. Aquest espai es diu “la plaça”, representant així, un lloc de trobada o eix central del qual se’n deriva la vida de la comunitat escolar.
A més, la lectura remarca molt, referenciant a autors com Reggio Emilia, el valor de pensar bé els recursos que es proporcionen, a fi de “cercar una harmonia en tot el conjunt”, en aquest cas, de la plaça. Així doncs, considero que com a educadors hem de saber aprofitar els espais els quals ens ofereix el centre educatiu per treure’n el màxim profit i esdevinguin “finestres per a les idees”, tal com puntualitza la lectura. És destacable mencionar que els canvis que s’hi han produït queden avaluats mitjançant l’observació a fi de detectar errors i, en conseqüència, millorar-los.
Així mateix, val a dir que es tracta d’una sala molt plurifuncional, fet que ha permès que, a part de millorar la comunicació i les relacions entre iguals, també afavoreix l’aprenentatge significatiu, fomenta l’autonomia i, al seu torn, la socialització. Per als mestres també resulta beneficiós, atès que els permet reflexionar sobre la seva tasca docent, observar com els infants exploren i descobreixen el seu entorn, com es relacionen amb els seus iguals i com fan ús dels recursos proposats.
Havent llegit l'article, m'ha vingut al cap l'escola bressol a la qual vaig dur a terme el Pràcticum II. Aquesta també tenia un espai, conegut com a "hall" que comptava amb una gran superfície la qual no estava gaire dotada de recursos amb una finalitat pedagògica. Tanmateix, no només era una zona de pas, sinó que també donava peu a la comunicació i interacció entre famílies, educadores i infants, enriquint les relacions entre aquests i, conseqüentment, embellint la vida del centre educatiu.
Amb això, em vaig adonar que en el fons no és tant l'espai sinó el que succeeix en aquest. És a dir, els espais comuns que hi ha a l'escola són molt més que llocs físics on els infants, educadors i/o famílies es troben, si no que és un espai on les relacions s'estableixen, la comunicació floreix i els vincles s'enforteixen. M'hauria agradat que l'autor abordés més profundament aquest aspecte, ja que el trobo molt interessant.
En definitiva, en aquest cas, un lloc que havia començat essent un comodí, la utilitat del qual variava segons les necessitats del centre, ha acabat esdevenint l’espai estrella del centre educatiu, ric en relacions i en oportunitats d’aprenentatge.
Paraules clau: comunicació, espai plurifuncional, lloc de trobada, socialització.
Pregunta a l’autor: un dubte que m’ha sorgit i m’agradaria saber-ne més és segons quin criteri es van seleccionar els recursos que conformen la plaça de manera que siguin aptes per a tots els nivells? El material varia en funció de qui fa ús d’aquest espai?
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada