Lectura 3C: "Junts és més que la suma de tothom"

 4a evidència escrita. “Junts és més que la suma de tothom”

Txell Fontanet, Olga Romera

Paraules clau: petit grup, compartir, escoltar, comunicació, aprendre conjuntament.

a)

Aquest article tracta sobre com es desenvolupa l’activitat a l’escola El Martinet. S’explica que els humans estem predisposats biològicament a relacionar-nos amb la resta d’éssers vius i que, per tant, els infants són capaços, competents i poden ser autònoms. A aquesta escola se’ls tracta com a tal.

A El Martinet s’ofereixen espais lliures on els infants (de 3, 4 i 5 anys, barrejats) poden moure’s lliurement, permeten que s’agrupin en grups de manera autònoma i investiguin i juguin a través de l’espontaneïtat i els seus propis interessos. A partir d’aquests petits grups que es creen els infants se senten més segurs a l’hora d’expressar-se (perquè s’agrupen de la manera que ells volen, per preferències, amistats, gustos, etc.) i, com asseguren les autores, “tenen l’oportunitat de fer brillar el que és propi i únic de cadascú” (pàg. 21). A més, des d’aquests grups reduïts aprenen des de la mateixa decisió de fer-ho, a través de la interacció amb l’entorn i amb la resta d'infants (aprenent també conjuntament i adquirint així nous coneixements que de forma individual no haurien incorporat).

Aquesta escola segueix una forma d’educació que es desenvolupa a través de les inquietuds i interessos que presenten els infants a través del seu joc lliure i interaccions amb l’espai, el material i els companys i companyes. És a dir, que les propostes dels següents dies es conformen a partir dels interessos que mostren cada dia.

Així doncs, amb el projecte d’aquesta escola, infants, famílies i mestres aprenen conjuntament i els descobriments individuals passen a ser una part del pensament en grup.

b)

Arran d’aquest article m’han sorgit alguns dubtes que m’agradaria fer arribar a les autores: Com s’organitza l’escola per tal d’agrupar als infants per edats al començament i final de la jornada, però al llarg del dia barrejar els tres grups d’edats? Què passa si algun infant no estableix una relació estreta amb els infants del seu grup d’edat? Com es gestiona una hipotètica situació de dol quan dos (o més) infants amb una relació molt estreta se separen perquè un passa a l’etapa de primària i l’altre es queda a infantil?

c)

Fent memòria de la meva experiència, durant la meva etapa d’escolarització a educació infantil, el desenvolupament de l’activitat educativa es desenvolupava d’una manera molt tradicional. És a dir, les classes estaven dividides per franges d’edats i rarament ens barrejaven entre aules. A més, les estances no tenien racons de joc lliure, sinó taules i cadires adequades a l’estatura dels infants. Per tant, la major part del temps a l’escola estàvem asseguts a les cadires, seguíem les instruccions dels docents i poques vegades podíem gaudir del joc lliure i el moviment. D’altra banda, no es tenien en compte els nostres interessos per a les següents sessions, sinó que ja estàvem establertes des de principi de curs.

Després dels coneixements que he anat adquirint al llarg dels anys i dels meus estudis dins el món de l’educació, si faig una reflexió de la pràctica d’educació que vaig rebre durant la meva etapa d’infantil, trobo que no s’adequa gens a les necessitats dels infants i espero que avui dia a cap escola es dugui a terme aquesta forma d’educació tan poc adaptada als infants, els seus gustos, les seves motivacions, els seus interessos i les seves necessitats. Per la meva part, durant la meva feina docent lluitaré oferir una educació molt més acurada pels infants. 

d)

Enllaç

Enllaç