LECTURA 4B: Experiencia de trabajo a partir de centros de interés. Pautas transferibles a otros contextos educativos - José Manuel Roás Triviño

LECTURA 4: Experiencia de trabajo a partir de centros de interés. Pautas transferibles a otros contextos educativos - José Manuel Roás Triviño

L’article està basat en l’explicació d’una experiència realitzada a una escola de Sevilla, El CP Escritor Alfonso Grosso, duta a terme durant el curs 1998-1999 amb un grup d’uns vint nens de 5 anys. Aquesta metodologia consistia a treballar a partir de temes d’interès.

Durant el primer trimestre l’eix conductor va ser “Els pirates”, però en el segon trimestre els infants van començar a mostrar interès envers els animals, per tant, l’últim trimestre el centre d’interès, en canvi, de ser “Els pirates” va passar a ser “Els animals”.

El professorat va elaborar un material perquè cada infant pogués investigar un animal i fos responsable de transmetre aquesta informació a la resta de companys/es. A més, es va parlar amb les famílies a fi d’animar-les a col·laborar en la cerca d’informació que havien de fer els infants. 

A continuació, cada nen/a exposaria la informació que havia trobat de l’animal que li havia tocat, i posteriorment, els altres alumnes podien fer preguntes respecte a allò explicat. Finalment, els infants havien d’emplenar el seu quadern (material proporcionat pel mestre) amb la informació de tots els animals. Durant aquesta última activitat sí que es permetia el canvi d’informació i el diàleg entre els/les companyes, ja que el  docent ho entenien com una font d’aprenentatge significatiu. Un cop emplenat el quadern, els alumnes el donaven a l’educador.

L’autor de l’article exposa que, un cop duta a terme l’experiència, va extreure algunes conclusions, entre elles que l’ús del quadern comú per a tots els infants, investiguessin l’animal que investiguessin, va afavorir al fet que poguessin fer l’activitat amb autonomia i creant una rutina, a més, aquesta rutina no va significar una pèrdua d’interès. Un altre apunt que fa el mestre respecte aquesta metodologia, és que va permetre als infants desenvolupar-se personalment i ser més autònoms; augmentar el seu coneixement envers el medi físic i social; i, progressar en la seva expressió i comunicació. Així mateix, el fet d’aprofitar l’egocentrisme infantil i atorgar un animal a cada un dels alumnes va donar peu que estiguessin més motivats i interessats en el projecte. Altrament, és una metodologia que respecta el ritme de cada nen/a i els diversos nivells d’aprenentatge, atès que cada un aporta tot el que pot, segons les seves possibilitats.

Pel que fa a la transferibilitat, a l’article s’exposa que la metodologia pot ser adaptada i aplicada a altres contextos sempre que es tingui en compte les bases d’aquesta, però siguin modificades segons el grup-classe en què es vulgui implementar. Tanmateix, s’ha de tenir clar què és allò essencial i transferible: la comunicació amb les famílies i participació d’aquestes; i el fet de seguir els passos de desenvolupament del projecte dins l’aula.

Si hagués de fer una pregunta a l’autor de l’article seria la següent: com s’aplicaria aquesta metodologia en un centre en què la participació de les famílies és escassa.

M’agradaria relacionar aquesta lectura amb alguna experiència personal, però al llarg de la meva vida no he tingut cap vivència relacionada amb una escola on es treballés a partir de centres d’interès, ni on vaig estudiar, ni en les escoles que he fet pràctiques. No obstant això, m’agradaria dir que, des del meu punt de vista, considero que és una metodologia molt adient per potenciar l’aprenentatge significatiu dels infants, atès que es basa a tractar temes a l’aula que siguin d’interès i motivadors pels infants.

Paraules clau: centre d’interès, expressió oral i cerca d’informació.