L’objecte que he escollit per l’activitat d’avui és un collaret daurat, fet d’una cadena molt fina, amb una ferradura brillant que hi penja. El record que hi ha al darrere és molt significatiu per a mi, atès que em transporta a una època molt feliç de la meva vida.
Per tal de contextualitzar l’objecte, val a dir que des de 4t de Primària fins a 4t d’Educació Secundària Obligatòria vaig formar part del club d’hípica Centre Eqüestre Alt Empordà, situat a Llampaies, un municipi de l’Alt Empordà (Girona) en el qual vaig viure un munt de vivències i emocions que em quedaran sempre gravades al cor.
Tots aquests anys, plens d’experiències inoblidables, els vaig viure al costat de sis noies, les quals vaig conèixer el primer dia que vaig trepitjar l’escola d’hípica, ja que ens van posar al mateix grup i ens vam avenir de seguida. Per a mi, les meves amigues de l’hípica són un gran suport, sempre he gaudit molt de la seva companyia. A part, l’ambient del club és molt bo i al final ha esdevingut una segona llar per a mi, on puc ser jo mateixa envoltada de la meva segona família.
No obstant això, en acabar 4t d’ESO, la meva família i jo vam anar a viure una temporada a la ciutat de Girona. La mudança, juntament amb el fet de començar batxillerat, va fer que no ho pogués compaginar amb l’hípica i, en conseqüència vaig haver de prendre la difícil decisió de desapuntar-me.
Així doncs, l’objecte escollit em transporta a les acaballes de l’últim curs abans de deixar l’hípica. Quan els hi vaig explicar la situació a les meves amigues i es van adonar que ho deixava es van entristir moltíssim, encara que vam ser capaces de deixar de banda la tristor i aprofitar al màxim el temps que ens quedava per estar totes juntes amb els cavalls.
Un cop guanyada la darrera competició del curs, a tall d’acomiadament, em van organitzar un pica-pica, juntament amb alguns pares i mares, els professors i el personal del club, amb qui també havíem fet molta pinya. Va ser en aquell moment que, tot parlant i gaudint de la festa, em van fer un regal de manera totalment inesperada, el collaret de la ferradura. Amb això, portaria sempre amb mi el club, els cavalls, la sort que es diu que dona la ferradura i, sobretot, a les sis persones que han marcat més la meva infància i adolescència. Aquest moment el recordo amb gran estima i valoro molt que haguessin fet tot allò per a mi.
Paraules que m’ha suggerit l’activitat:
Emocions
Penso que durant l’activitat proposada tothom tenia les emocions a flor de pell, ja que parlar sobre quelcom summament important per a un mateix, sovint t’impedeix contenir-les. Personalment, m’ha emocionat escoltar als meus companys i companyes explicar el perquè els seus objectes tenien tant valor per a ells/es, atès que m’ha permès conèixer-los una mica més.
Nostàlgica
He escollit aquesta paraula perquè és com m’he sentit durant l’activitat d’aquesta sessió, explicant com de bé m’ho passava a l’escola d’hípica i el transcurs de la meva experiència en aquesta. El fet de recordar-ho m’ha fet enyorar les meves amigues i les tardes que passàvem juntes, practicant pels concursos i les competicions, tot rient i fent de les nostres.
Record
La paraula “record” considero que defineix l’activitat que hem dut a terme a la sessió d’avui. En el fons, tots els objectes que hem portat, materialitzaven un record important per a nosaltres, o bé que ha marcat significativament les nostres vides. M’ha semblat bonic recordar totes aquestes experiències i/o persones de manera conjunta.
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada