En aquest article se’ns parla de la importància de l’aprenentatge de la llengua a l’etapa d’educació infantil i de com ajuda a poder estructurar el pensament.
L’autora explica
que els infants, a poc a poc, van fent unions i construccions de paraules i
expressions fins a arribar al que es coneix com a parla fluida. Aquest procés
és possible gràcies a la imitació dels adults, principalment els seus referents.
Aquest aprenentatge els aporta molta satisfacció, atès que s’adonen que poden
expressar amb facilitat les seves necessitats i poden entendre als que els envolten.
A més, es considera que és un aprenentatge ràpid, ja que es desenvolupa dins d’aquest
període infantil.
Una altra idea
que se’ns introdueix a la lectura és el fet de ser conscients que parlar també
inclou raonar, és a dir, parlar amb seny. El pensament i la llengua van molt
units, atès que pensem gràcies a la llengua. La llengua que parlem estructura, de
certa manera, el nostre pensament.
També ens parla
dels dos tipus de pensament que hi ha: l’espontani i el reflexiu. Per una
banda, l’espontani consisteix a acceptar de manera passiva els fets. Aquest es
pot treballar a través de l’oralitat, la conversa a l’aula... Per una altra
banda, el pensament reflexiu és aquell que requereix autonomia, sentit crític,
creativitat i raonament. Aquest es pot treballar a través del pensament en
grup, compartint idees, opinions... Aquest tipus de pensament permet exterioritzar
els pensaments i ajudar als infants a veure que cadascú és diferent.
En aquest
article també se’ns parla de la necessitat de passar de la conversa al diàleg.
Ens diu que a partir dels 4-5 anys hem d’anar introduint als infants el diàleg.
Aquest procés pot ser una mica difícil i presentar certes dificultats, per això
ens donen tres aspectes que ens poden ajudar a aconseguir-ho: en primer lloc,
ens diu que cal crear un espai on es faciliti la comunicació verbal i no verbal
i que sigui favorable per pensar i parlar. En segon lloc, cal conduir les
sessions a través de fer preguntes obertes als infants per tal que facin intervencions.
En tercer lloc, cal escollir recursos que cridin l’atenció dels infants, com
poden ser els contes.
Un cop llegit l’article,
m’agradaria comentar una experiència que vaig viure l’any passat a les pràctiques
de primer. Com bé explica la lectura, cal escollir recursos que cridin l’atenció
dels infants i que els convidi a participar. Durant la meva estança a una aula
amb infants d’I4 i I5 vaig poder presenciar certs moments de diàleg i comunicació.
En particular vull comentar un on la mestra va convidar als infants que m’expliquessin
el conte que donava nom a la seva classe. El fet que els infants se sentissin amb
aquella feina d’explicar-me una cosa sobre la qual tenien molt coneixement i, a
més, amb l’ajuda d’uns nins que la mestra portava, els va motivar molt a
participar. El paper de la mestra va ser el següent: els va deixar amb
llibertat d’explicar-me el conte, però ella anava guiant la conversa a través
de preguntes per tal de seguir el fil correcte del conte.
La pregunta que
li vull fer a l’autora de l’article és la següent: Consideres que aquest
aspecte es treballa seguint la mateixa dinàmica a l’escola que a casa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada