En el curs 1998-1999 es va treballar des dels centres d'interès durant una experiència educativa que es va dur a terme en una escola infantil i primària de Sevilla, Espanya. Al primer trimestre es va desenvolupar el centre d'interès "Els Pirates", i al segon es va construir un terrari per a l'estudi dels animals. Els animals van ser triats com a nou tema per al terme final del curs després de finalitzar el segon terme.
Per desenvolupar aquest treball es va crear un manual que
seria utilitzat per a tots els animals i serviria d'inspiració per al treball.
Cada nen tenia la tasca de trobar la informació pertinent sobre un animal triat
a l'atzar i després compartir-la amb els altres estudiants de la seva classe.
Es va animar els pares a ajudar els seus fills en la recerca d'informació.
Cada nen revelaria el que concerneix al seu animal en una
data predeterminada, servint com a protagonista del dia i eix de una assemblea
de treball. Després de la presentació, tots van tenir l'oportunitat de fer
preguntes, expressar dubtes i obtenir qualsevol informació que no s'hagués
proporcionat durant un període designat per parlar. Cada nen llegeix en veu
alta almenys una secció de les quatre pàgines del fullet després de l'assemblea.
Llavors es va omplir el quadern individualment.
Es van produir tres animals cada setmana, la qual cosa va
permetre ampliar la durada del projecte i va donar a cada nen l'oportunitat
d'exhibir la seva mascota. Es va crear un pressupost per imprimir els llibres
d'animals després de finalitzar tots els capítols, i se'n va entregar un a cada
nen.
Donat que ofereix una forma estimulant i significativa
d'aprendre a través de l'exploració de temes que interessen als estudiants, el
treball des dels centres d'interès es pot aplicar a altres contextos educatius.
Es fa possible una experiència d'aprenentatge més profunda i significativa
fomentant la cooperació entre iguals i amb els pares, la qual cosa també ajuda
a reforçar els lligams interpersonals.
L’article remarca la importància de la col·laboració dels
pares o les famílies en el desenvolupament d’aquest treball. Una qüestió que em
plantejo és, què es pot fer o quin seria el protocol en aquest cas, si la
família d’algun infant es nega a col·laborar, bé sigui per falta de temps o per
manca d’interès?
Tot i això, m’ha semblat realment interessant la rellevància
que té la col·laboració de persones “externes” en l’aprenentatge d’un infant.
Il·lustració 1: https://i.pinimg.com/originals/8a/46/53/8a46537ed358b478cd54598295250c61.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada