LECTURA 5B: Nascuts per llegir

 NASCUTS PER LLEGIR

L’article comença exposant la idea que llegir i escriure són competències necessàries en el nostre entorn, tant per augmentar el nostre coneixement, com per accedir al capital compartit. És per aquest motiu, que ja en el currículum d’educació infantil, es marca que els infants s’han d’iniciar durant aquesta etapa en la lectura. 

Els nens/es, quan entren a l’escola, ja tenen un desenvolupament ampli de la llengua oral, és a dir, saben adequar-se al context i a les intencions, gràcies a la interacció amb els adults. Així mateix, tenen cert coneixement de llengua escrita, atès que han anat aprenent algunes coses de l’entorn escrit en què es troba la nostra societat.

La lectura explica que els infants aprenen llengua escrita interaccionant amb ella en un entorn preparat per fer-ho, és a dir, aprenen quan experimenten amb ella, no quan són obligats a memoritzar paraules i síl·labes.

Des del centre educatiu, cal tenir present que cada infant té una experiència prèvia diferent respecte la lectura i l’escriptura, per tant, hem d’entendre la iniciació com una invitació pels infants i les seves famílies a la llengua escrita.

Habitualment, a les aules del segon cicle d’educació infantil s’hi duen a terme tres tipus de pràctiques per l’aprenentatge de la lectoescriptura. En primer lloc, les pràctiques situacionals (aprenentatge a partir de successos i situacions imprevistes), en segon lloc, les pràctiques instruccionals (aprenentatge a partir de la transmissió de continguts, la instrucció explícita del codi), i, en tercer lloc, les pràctiques multidimensionals (barreja les dues anteriors).

Tanmateix, no hem de focalitzar l’aprenentatge de la llengua escrita en pràctiques, sinó que s’ha de buscar situacions d’aprenentatge basades en uns valors educatius com són l’autonomia, la responsabilitat, la col·laboració, la funcionalitat i la significativitat.

L’article exposa que hauríem de deixar enrere les pràctiques mencionades anteriorment i ens hauríem de centrar a despertar la curiositat dels infants per la llengua escrita, és a dir, diàriament redescobrir amb ells el sentit de la lectura i l’escriptura. A més, a educació infantil no hauria de ser un contingut com a tal a treballar, però sí mostrar un gran interès perquè els infants aprenguin que existeix la llengua escrita i per a què serveix, és a dir, entendre el sentit de la lectura i l’escriptura i no focalitzar-nos en què aprenguin el codi escrit.

Relaciono aquesta lectura amb una assignatura que he fet aquest curs durant el primer semestre, aquesta és Didàctica de la llengua escrita i la literatura. Una de les idees principals que vam tractar va ser que en l’educació infantil, pel que fa a la llengua escrita, és que els infants han de ser conscients de la funcionalitat de la lectura i l’escriptura, és a dir, no és tan important el fet que aprenguin el codi escrit, però sí que sàpiguen que una forma de comunicació és la llengua escrita i que està molt present en la nostra societat.

Paraules clau: llengua escrita, lectura, escriptura, interacció.