1.
SÍNTESI DE LA LECTURA
L’article tracta sobre l’ensenyament de la lectura com a
competència necessària per construir i ampliar el nostre coneixement des de l’educació
infantil.
Existeix una exigència per ensenyar a llegir des del segon cicle
d’educació infantil, quan ja tenen un grau elevat del desenvolupament de la
llengua oral. Els infants arriben a l’escola amb certa experiència en la
llengua escrita per la interacció prèvia amb adults o infants més grans i amb
l’escola s’afegeix aquest suport institucionalitzat. Però els infants són
éssers actius en constant coneixement i aprendran a llegir per la contínua
interacció amb el seu medi, per tant, se’ls ha de mostrar la llengua escrita en
tots els contextos els quals veuran a la societat. L’infant necessita
interlocutors amb més experiència que ell per poder conèixer el món de l’escrit
i la lectura.
D’altra banda, cadascú té un ritme d’aprenentatge diferent i les
condicions socials també influeixen en aquesta experiència prèvia a l’arribada
a l’escola, per això hem de comprendre que la maduresa no depèn només de
l’infant, sinó també de les tasques que li plantegem. L’ensenyament no ha de
ser lineal i rígidament seqüencial, sinó que s’ha d’adaptar a les necessitats
pròpies de cada infant.
Després d’un estudi de les pràctiques docents impartides a l’aula
es van adonar que aquelles que realitzaven pràctiques instruccionals, els
infants obtenien resultats semblants als que realitzaven pràctiques situacions
o multidimensionals. Així doncs, totes tres pràctiques tenen una influència
semblant en la pràctica de llengua escrita.
En definitiva, els infants aprenen a llegir de la mateixa manera
que aprenen a fer la resta de coses, per interacció amb l’objecte
d’aprenentatge. Per tant, és oportú continuar motivant a l’infant a continuar
descobrint el gust per la lectura i l’escrit per a que continués al llarg dels
anys, tenint en compte les dificultats que es poden trobar pel camí i que no hi
ha una fórmula exacta per fer-ho.
2.
COMENTARI PERSONAL
Comparteixo moltes de les idees que aquest article vol transmetre.
La llengua oral és una competència que els infants van desenvolupant pel seu compte
amb la interacció amb el seu entorn i des dels centres hem de procurar que es
donin les condicions idònies per apropar-los a aquest coneixement. D’altra
banda, crec que la llengua escrita és un procés una mica més difícil, si més
no, més lent. A més, entren les condicions socials, econòmiques, culturals,
etc, de l’infant que poden dificultar aquest aprenentatge. Per exemple, arran
de la COVID-19, hi ha hagut un enrariment pel que fa l’escriptura en els
centres educatius degut a la falta de suport de les institucions en el període
de quarantena. És per això que considero molt important el suport institucionalitzat
en el procés perquè de vegades es donen aquestes mancances des de casa. Per
tant, el nostre paper des de l’escola és impulsar als infants des de ben petits
a adquirir aquesta habilitat que es pot tornar en un plaer per la lectura i l’escriptura.
3.
PREGUNTA A L’AUTOR
És possible que les pràctiques actuals no siguin suficient motivadores,
i per això ens trobem cada vegada més amb menys motivació per la lectura i
l’escriptura?
4.
PARAULES CLAU
Llengua oral
Llengua escrita
Pràctica educativa
Interacció
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada