Lectura 6B. L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana
Enllaç: https://diarieducacio.cat/la-rotllana-lempoderament-de-lalumnat/
Breu resum de l’article:
Aquest article ens explica l’experiència d’una mestra enamorada de les rotllanes a l’aula d’infantil. Ella considera que parlar i conversar és un art que exercitem des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels infants que s’aboquen quan es troben a la rotllana i en molts altres moments de la vida quotidiana.
Com a mestres, hem de conèixer a cada alumne/a, ja que uns necessiten ser escoltats sovint i uns altres es mostren més vergonyosos mentre esperen anar guanyant confiança per llançar-se a l’aventura de mostrar-se i explicar les seves experiències. Per aquest motiu, els i les docents hem de procurar facilitar “la lliure expressió de l’infant en tot moment, regulant els espais d’espera quan calgui i generant la certesa que les seves paraules, més tard o més d’hora, sempre són recollides i compartides” (Sogas, M. T., 2013, p. 19).
Donant importància en el fet que els infants han de sentir que les seves aportacions importen a algú, els i les mestres hem d’aprofitar qualsevol moment d’intercanvi per fer-li saber a cada infant com ens importa el seu benestar, l’alegria infinita que ens produeix la seva coneixença i tot allò que ens expressa.
Segons l’autora, el gust per parlar i comunicar neix del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir, per això l’espontaneïtat i desig de compartir són a la base de la comunicació parlada. La Maria Teresa ens posa un exemple d’un infant que té vergonya d’explicar una situació que li ha passat, però després d’explicar-la, molts companys se senten identificats i l’escenari de la rotllana s’omple de comentaris de comprensió i reconeixement, és en aquest moment que emergeix, per primera vegada, una conversa de manera natural i significativa.
Cada infant té el seu ritme d'aprenentatge i la comunicació expressada a través de la paraula necessita temps i, aquest, és el millor camí per evolucionar des del punt de vista lingüístic. A més, parlar a la rotllana no és només comunicar per dialogar, també ho és per afinar l’articulació, la riquesa i l’estructura del llenguatge, que es nodreix amb els altres models que rep de l’entorn i amb la pròpia maduració evolutiva interna.
En definitiva, l’acte de parlar i de conversar es construeix com un acte de creativitat individual que compartim i que adquireix la seva plena dimensió humana a la rotllana i dins la vida quotidiana.
Relació amb l’experiència personal:
El curs passat vaig fer una estada de pràctiques al segon curs de Primària de l’Escola Sant Martí de Cerdanyola del Vallès. En aquesta, cada matí els infants feien una rotllana per explicar què havien fet el cap de setmana, la tarda abans o, si volien, podien explicar alguna experiència o fer preguntes sobre allò que els cridava l’atenció.
En especial, recordo una intervenció d’un alumne que em va cridar l’atenció i amb la qual m’ha fet pensar aquest article, ja que el gust per parlar i comunicar d’aquest infant va néixer del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir un coneixement amb la resta d’alumnes.
Aquest infant va portar un mineral a l’aula i durant la rotllana va explicar als seus companys i companyes de què es tractava. Va ensenyar-lo a tots i totes i va exposar informació molt rellevant i interessant sobre aquell mineral i sobre altres que coneixia.
La mestra va estar molt atenta en tot moment i li va fer preguntes a l’infant per tal que notés que aquella informació era del seu interès i la valorava molt positivament.
Pregunta per l’autora:
Normalment, els infants tenen ganes d’explicar les seves experiències personals, però i si ens trobem que un dia no hi ha ningú que vulgui explicar una anècdota, què fem? És millor deixar-ho estar, explicar nosaltres una experiència o insistir perquè algú n’expliqui una?
Paraules clau:
Rotllana
Diàleg
Compartir
Aprenentatge
Escola activa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada