dijous, 25 de maig del 2023

LECTURA 6C- COMUNICACIÓ I LLENGUATGE PARLAT

 


COMUNICACIÓ I LLENGUATGE PARLAT

                 

Síntesi:

L'article està escrit per la Isabel Ferrer i la Sunta Sogas i principalment tracta sobre certes pistes, en concret 7, per poder avaluar la comunicació i el llenguatge parlat tant dels infants com dels mestres. Es van mostrant diverses situacions a tenir en compte en una aula per afavorir la comunicació dels infants.

En primer lloc, s'ha de tenir en compte que en una aula hi ha infants diversos, alguns que els hi és fàcil parlar i altres que els és més complicat. Per això, és important que com a docents, sobretot als que més els costa comunicar-se i entendre, tenir presents certs recursos comunicatius com per exemple: valorar i recollir la intenció que té el nen/a de comunicar-se, establir un contacte de mirades a l'hora de parlar, observar les expressions dels més petits i escoltar-lo globalment entre d'altres. En segon lloc, cal tenir present que la nostra veu i manera de parlar influeix en l'evolució comunicativa i lingüística dels infants. Per avaluar aquest aspecte és convenient fer una documentació a través de les gravacions. En tercer lloc, cal esmentar que la veu del docent és essencial pels infants. Amb la veu es pot transmetre seguretat i estima, però a vegades poden aparèixer disfonies. Un dels exemples que marca el text és quan hi ha molt soroll a l'aula i acostumem a apujar el nostre volum de veu. Per tant, a partir d'aquí sorgeixen diverses qüestions per replantejar com es podria modificar això. Finalment, cal tenir present que quan infant que té un desig clar i recursos comunicatius suficients, però el seu llenguatge o la seva parla ens alerten, és important estar atents en la seva audició. I també, és rellevant parlar amb respecte a les famílies tant dels infants com dels docents sense fer generalitzacions ni comentaris agressius.

Relació experiència personal o amb l’assignatura:

Mentre llegia la lectura he anat recordant la meva experiència infantil, ja que a mi des de petita no em costava parlar i ni tampoc expressar-me. Era molt xerraire i ho explicava tot, a vegades massa, però amb les pistes que es mostren a la lectura m'ha fet relacionar-lo amb diverses assignatures de la carrera. D'una banda, amb l'assignatura d'observació sistemàtica i anàlisi de contextos perquè vam parlar sobre la importància de l'observació i de les tècniques i recursos que podem servir com per exemple, les gravacions que s'esmenten al text. M'ha agradat el fet que es posi èmfasi en l'observació de la mestra per analitzar la veu i la manera en com es comuniquen cap als infants perquè considero que s'ha d'observar tant a l'infant com als mestres per poder millorar i així fomentar ambdós aprenentatges. D'altra banda, ho relaciono amb l'assignatura de cos i veu que vaig tenir l'any passat perquè ens van ensenyar a saber com projectar la veu i tenir diverses eines per projectar-la, tenint en compte la nostra expressió corporal i verbal.

Pregunta a l’autora:

En aquest article s’esmenten moltes qüestions a tenir en compte a l’hora de comunicar, però em falten més detalls i exemplificacions per saber de quina manera podem arribar a ser bons comunicadors. Per tant, algunes de les meves qüestions són: Què faríeu concretament quan a l’aula hi ha molt xivarri i els infants no escolten? I considereu que és difícil que hi hagi una bona comunicació a l’aula? És difícil detectar quan un alumne té dificultats per comunicar-se?

Paraules clau:

  •         Comunicació
  •         Llenguatge
  •        Mestra
  •       Contacte
  •        Veu









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...