Resum lectura:
Aquest article escrit per la Isabel Ferrer i la Sunta Sogas aborda un tema molt important passat per alt en alguns casos per la figura educativa, com ara el llenguatge parlat i la comunicació amb l’infant, com afecta això al seu desenvolupament?
Cada infant té un ritme d’aprenentatge i de desenvolupament diferent i amb la parla passa el mateix. Per alguns infants parlar i comunicar-se serà d’allò més fàcil, però n’hi haurà d’altres que no tindran aquesta destresa per a la comunicació, per aquesta raó haurem de tractar a cada infant de manera individualitzada i tractant que la comunicació sigui el més còmode per l’infant possible.
L'autora ens explica que la manera en la qual parlem a un infant traspassa dins seu, el sentiment, el to de veu, la mirada amb què ens dirigim a un infant pot marcar la diferència en com aquest rep el missatge, en com els infants ens perceben i es dirigeixen a nosaltres. Fins i tot explica que encara que no estiguis mirant a l'infant quan li dones una resposta, amb el simple to de veu i amb el sentiment que estàs transmetent el missatge, l'infant es pot sentir abraçat amb la resposta.
A l’hora de dirigir-nos als infants hem d’assegurar-nos que l’ambient és adequat, que no hi ha estímuls sonors “extres” que poden fer que el volum de veu del grup apugi a causa de factors extres com música de fons. L’article destaca que com a mestres hem de ser conscients de la nostra veu, si estem elevant el volum o si ho estan fent els infants i per què. Algunes estratègies que es proposen són abaixar el volum de veu, no utilitzar música de fons, etc.
Cal estar atentes de qualsevol senyal d’alerta que ens pugui donar un infant a l’hora de comunicar-se, sigui per falta d’audició o algun altre símptoma relacionat amb la parla, la comunicació i el llenguatge.
Comentari personal:
Penso que aquest article és molt necessari per a les docents en formació i per a les professionals, a mi com a estudiant d’educació infantil, TEI en una escola bressol i monitora de menjador a l’escola el Martinet de Ripollet, m’ha fet reflexionar molt sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants.
Durant la meva jornada laboral actual em comunico, habitualment, amb infants d’un any fins a cinc anys. La manera de comunicar-me segons l’edat és diferent, però llegint aquest article he fet una crítica constructiva cap a la meva persona i m’he adonat que he de millorar moltes coses sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants, no pas perquè de la manera com ho faig ara sigui nefasta, sinó perquè a partir d’aquesta lectura he après molts coneixements nous i m’he pogut veure reflectida al llarg de l’explicació.
Penso que aquesta lectura m’ha ajudat i m’ajudarà a ser millor professional i a comunicar-me millor amb els infants.
Preguntes a l’autora:
- Penses que les generalitzacions estan molt presents en les aules?
- Com podem fer per a reduir o erradicar les generalitzacions contundents del vocabulari educatiu a l’aula?
Paraules clau:
- Comunicació
- Llenguatge
- Infant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada