Lectura 6D - Grups interactius al final de l'etapa

Resum

En aquest article veiem una experiència real d'el centre públic Maiztegi, de Biscaia. La finalitat és que l'aula s'organitzi per possibilitar situacions de risc en interaccions, varietat en propostes d'activitat i la millora del rendiment en tot l'alumnat. 

L'article planteja les implicacions arràn de la transformació de l'escola: 

• L'implementació de noves pràctiques docents basades en l'aprenentatge dialògic.
• Una participació més gran de tots els agents de la comunitat.

A partir d'aquí es posen en marxa actuacions com:

• Tertúlies literàries.
• Tutories a l'aula.
• Grups mixtos de convivència i grups interactius.
• Assemblea de representants de l'alumnat.
• Formació de les famílies.

Aquests grups sorgeixen partint de noves formes d'organització de l'alumnat, centrant-se més en l'organització heterogènia, amb familiars dels alumnes formant part de l'equip de dinamitzadors i voluntaris. 

Es treballa amb l'objectiu de reforçar les àrees instrumentals, l'autonomia personal, el coneixement del medi i la convivència, entre d'altres. 

Per l'avaluació de l'aprenentatge es valora el treball, l'actitud, la interacció, l'activitat, etc. 

Com a resultat de l'experiència ens comenten que es valora molt que aquells que ajuden els alumnes durant l'aprenentatge, a la vegada estàn reforçant el seu coneixement i qui aquell que està aprenent entén millor les estratègies d'algú de la seva mateixa edat que ho acaba d'aprendre.

Pregunta i experiència

Quines són algunes dificultats que poden sorgir al implementar una innovació educativa d'aquest nivell?

Vaig estar de pràctiques a una escola que era Comunitat d'Aprenentatge però tenia moltes dificultats a l'hora de reunir voluntaris, la majoria eren docents del mateix centre o les alumnes de pràctiques, com es podria fer per animar les famílies a venir i a involucrar-se més a l'educació dels seus fills i filles?

Paraules clau

Interacció

Diàleg

Innovació

Participació

Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l'etapa, Guix d'infantil, 70, 18-21

Lectura B - L'art de conversar

Explica l'experiència d'una mestra que fa rotllanes a l'aula per conèixer cada alumna, deixant la lliure expressió en tot moment. 

Es dona importància al fet que els infants han de sentir que les seves aportacions importen a algú. 

Segons l'autora, el gust per parlar i comunicar neix de l'espontaneïtat i la llibertat de voler oferir i compartir, per això són la base de la comunicació parlada. 

Cada infant té el seu ritme d'aprenentatge i la comunicació expressada a través de la paraula necessita temps i la rotllana o expressió lliure és el millor camí per evolucionar. 

L'acte de parlar i de conversar es construeix com un acte de creativitat individual que compartim i que adquireix la seva plena dimensió humana a la rotllana i dins la vida quotidiana. 

Lectura C - Comunicació i llenguatge parlat

Set punts: 

• La comunicació no és igual per tots les infants, alguns ho troben més fàcil que d'altres. 
• La manera de parlar del professor incideix a com l'alumne desenvolupi la seva capacitat de desenvolupar-se.
• la nostra veu ha de ser com una benvinguda.
• El so de fons dificulta comunicar-se, posar música, etc. Perquè no se centren en elq ue diu el docent al 100%.
• Tenir molt bona audició i estar atents als signes.
• Tenir en compte com parlem d'ells, de la seva família i de nosaltres mateixos, tenint en compte l'amor propi.