LECTURA 6D: Grups interactius al final de l’etapa
Breu resum de la lectura
En aquest article d'Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe, Ana M. Rodríguez i Igone Aróstegui, publicat a la revista guix d'infantil nº70, anomenat "Grups interactius al final de l'etapa" ens explica l'experiència del centre públic Maiztegi, situat a Biscaia. Comenta que des de fa quatre cursos han implementat els grups interactius, des d'I5 fins a 6è de Primària, però concretament, a l'article s'exposa l'experiència de l'aula de cinc anys.
La motivació inicial d'implementar aquesta pràctica va ser els canvis socioculturals que hi va haver a l'escola, ja que va augmentar la diversitat lingüística i aleshores, van optar per la implementació de noves pràctiques docents basades en l'aprenentatge dialògic, i per una participació més gran de tots els agents de la comunitat educativa (p.18).
Per poder-ho aplicar, van apostar per obrir l'aula i invitar les famílies a participar com a dinamitzadores voluntàries, inicialment, totes les dinamitzadores eren professores del centre, però, progressivament, van aconseguir que hi hagués familiars de l'alumnat que formessin part del projecte. Per tant, comenten que les reticències i les pors inicials, tant per part de les famílies com del professorat, d'obrir l'aula al voluntariat per participar en aquestes sessions, han estat superades (p.19).
El desenvolupament de la pràctica és sempre el mateix, primerament la tutora del grup pensa i planifica tres activitats, amb l'objectiu d'anar reforçant les àrees instrumentals, l'autonomia de l'alumnat, el coneixement del medi, la convivència (p.20), i organitza els grups, tenint en compte que aquests siguin heterogenis. Seguidament, presenta la feina prevista a les mares voluntàries, i aquestes s'encarregaran de dinamitzar una de les activitats durant tota la sessió, els infants, en canvi, cada vint minuts canviaran d'activitat, fins a passar per totes les zones de treball. Finalment, un cop dutes a terme les activitats i acabada la sessió, les dinamitzadores avaluen i valoren el treball, l'actitud i la interacció que ha tingut lloc en cada grup, com també l'activitat en si mateixa. Aquesta valoració és analitzada per la tutora, amb l'objectiu de millorar (p.20).
Així doncs, amb els grups interactius, es facilita i s'assegura aquest seguiment individual, que sense les mares voluntàries resulta molt complicat oferir, i suposen un espai potenciador de la interacció social, fet que ajuda a construir l'aprenentatge entre iguals, ja que, com s'exposa a la lectura "qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d'algú de la seva mateixa edat que ho acaba d'aprendre." (p.21).
Comentari personal
Personalment, mai he tingut l'oportunitat de viure una pràctica de grups interactius en primera persona, ni com a alumne ni com a docent, ni tampoc en sabia massa sobre el tema fins a llegir aquest article, i m'ha agradat molt poder descobrir aquesta metodologia, ja que considero que és molt interessant i que té molts beneficis per a l'aprenentatge dels infants.
En primer lloc, perquè permet fer un aprenentatge a partir de la interacció de petits grups d'iguals, i ajudar-se els uns als altres a general el coneixement. I, en segon lloc, perquè potencia la participació de les famílies a l'aula, permeten crear un clima de confiança entre l'escola i les famílies.
Alguns interrogants que planteja i que formularies a l’autor
En llegir l'article, m'ha sorgit els següents dubtes:
Com vau aconseguir que les famílies s'involucressin i accedissin a presentar-se com a voluntàries per dinamitzar els grups?
Si es posa en marxa aquesta pràctica en una escola on les famílies no són participatives i no s'aconsegueix que es presentin com a voluntàries, la pràctica tindria la mateixa efectivitat?
Paraules clau
Grups interactius, aprenentatge dialògic, participació de famílies, voluntariat a l’aula, comunitats d’aprenentatge i educació infantil.
Imatge: Podeu trobar l’enllaç a la imatge aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada