La consciència fonològica
existeix en les criatures molt abans dels tres anys. Se’ls ensenya a llegir des
que neixen i a partir de les pràctiques educatives que es fan amb els nens i
les nenes des dels 0 anys. És usual que, al cicle 0-3, els infants experimentin,
descobreixin textures i colors diferents, etc. Igual com manipulen unes altres
coses, també poden manipular les lletres, els sons, les paraules escrites i els
significats que tenen, els rètols o els contes. Les interaccions són una de les claus perquè les
criatures esdevinguin lectores és multiplicar les interaccions lectores amb
unes altres per-sones sobre el material escrit que tenen als diversos entorns
en què participen.
Una persona lectora, és una persona a la qual li
agrada llegir, però que, a més a més de ser capaç de llegir, parla del que està
llegint i ho comparteix amb l’altra gent.
La formació i la implicació de les famílies, des
de fa anys, hi ha molts estudis que demostren que un aprenentatge millor de la
lectura i l’escriptura està directament relacionat amb el fet que les mares i
els pares llegeixin amb les criatures a casa.
Hi ha investigacions que conclouen que si formes
les mares i els pares, posem per cas, organitzant tertúlies literàries
dialògiques amb les famílies, aquest entorn es pot generar. Fins i tot hi ha programes que ho promouen.
La formació de familiars mitjançant actuacions
com ara les tertúlies literàries tenen molt d’èxit, precisament entre aquestes
persones que no havien llegit mai cap llibre i que ara en llegeixen i a casa
comen-ten el que s’ha dit a la tertúlia.
Són ressentiments cap a gent immigrant o
d’altres cultures, encara que alguns dels membres que en formen part sempre
hagin estat amb nosaltres. Els
autors clàssics i les obres que van escriure poden ser presents també a
l’escola. A l’exemple ante-rior, en què explicàvem que les ma-res llegien García
Lorca i els pares, Kafka, els seus fills i filles estaven llegint, a l’escola,
també mitjançant tertúilia literària dialògica, des d’El cavall de Troia o
contes de Les mil i una nits, a educació infantil, fins a l’Odissea, a tercer
de primària, o Ro-meu i Julieta, a sisè.
Es va organitzar en subprojectes per respondre sis
preguntes: quins sistemunitats d’aprenentatge, parlem de «biblioteques
tutoritzades», aquests espais on sempre hi ha persones adultes, moltes vegades
gent de la comunitat, que hi són per organitzar o donar suport a activitats
d’apre-nentatge. Al projecte INCLUD-ED, tots els centres europeus analitzats
que tenien èxit disposaven d’alguna mena d’extensió del temps acadè-mic,
anomenada after school clubs, o clubs de famílies, amb activitats
d’aprenentatge no lúdiques.
-Creus que hi ha un problema
amb les actituds que adopten les families?
-Lectura, aprenentatge,
interaccions
https://www.shutterstock.com/es/search/ni%C3%B1os-leyendo-libro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada