1. Explica amb una llargària lliure (a partir de 200 paraules fins a les que vulguis) l'objecte que has portat: descriu-lo, digues en quin moment aquest objecte va entrar a la teva vida, detalla a qui et recorda, etc.
La tasca d’avui m’ha agradat molt. M’agrada conèixer els fets més íntims dels demés, perquè sento que d’aquesta manera, ens estem deixant emportar pel que realment som i no com la societat vol que siguem: ànimes sense sentiments ni emocions.
El meu objecte realment no és el més sentimental ni important, perquè com ja he dit, la societat ens vol sense sentiments ni emocions, plorar davant els demés és sinònim de debilitat, de fragilitat. Jo això no ho entenc així, però no està ben vist, aquesta és la realitat. Jo sabia que si portava allò que més m’estimo, acabaria plorant. Així que he decidit portar una pulsera. Una pulsera que porta al meu canell des de fa 5 anys i mai m’he tret, per res del món. Sense ella em sento despullada.
Per tant, no és que el que hagi ensenyat no sigui significatiu per mi, sinó que hi ha altres coses molt més personals. Aquesta pulsera per mi significa amistat, significa amor, significa puresa, significa cuidar (tant a un mateix, com als altres), significa moltes coses… I totes maques. Com he explicat a classe, és una pulsera que em va regalar la mare d’un amic meu, amb la que tinc molt bona relació des de fa molts anys. És una persona que l’estimo moltíssim i, encara que no ens veiem gairebé mai perquè és difícil quadrar horaris per motius acadèmics o laborals, sé que sempre està allà i sap com treure’m un somriure, sap com calmar-me, sap tantes coses de mi que per això sé que és una amiga, i una amiga de veritat, una confident.
Tots els seus regals sempre m’han arribat al cor, els valoro molt perquè no és el regal sinó el detall el que m’arriba més. I per tot això, he decidit presentar avui això.
2. Tria 3 paraules (ja siguin verbs, noms o adjectius) que t'hagi suggerit l'activitat de l'objecte que hem fet avui, acompanyant cada paraula d'una breu reflexió
Les tres paraules que trio per desciure l’activitat d’avui són:
TRANSPARÈNCIA: considero que cada un de nosaltres s’ha obert una mica més, deixant-nos entrar en els seus fets més personals i íntims. Per tant, hem pogut ser per una estona “transparents” amb les nostres companyes per conèixer més de cada un.
LLÀGRIMES: al final, els objectes que guardem son perquè els hi tenim un apreci especial i no pel que són, sinó pel que ens recorden. Tots els records ens fan vulnerables, dèbils, i moltes vegades hem volgut plorar al recordar tot el que això significa. Avui més d’una persona a classe ha dit “ja no dic res més, perquè ploraré”. Per això, vull escollir també aquesta paraula, perquè les llàgrimes ens fan humans i no ens hauria de fer vergonya desprendre’ns de totes les emocions que tenim dins, en qualsevol moment o circumstància.
VALENTIA: de la mateixa manera que dic que plorem, també considero que som valents per explicar allò més íntim de nosaltres, per estar confiant en unes persones i deixar el regal de compartir el que més estimem, crec que és ser valent. La valentia no és només l’antònim de tenir por, sinó que la valentia existeix tinguem por o no, i un exemple és aquesta activitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada