Tasca 5: Diàleg fragment peli

 

	D1 ‘’Pensar’’	D2 ‘’Filosofar’’	D3 ‘’Què és un amic’’
Preguntes	La mestra els presenta un titella per introduir la pregunta següent als infants: “Què teniu al cap?”. Després, usant l’objecte de l’espelma, planteja que, quan aquest estigui encès, intentaran respondre a les preguntes que es plantegin. Finalment, els pregunta què és el que passa al seu cap quan els demana que treballin.	Plantejament: Aquest matí farem filosofia. Preguntes Filosofia:  Què significa fer filosofia amb vosaltres? Què més farem? I què més? Preguntes per iniciar la sessió de filosofia: Sou adults o infants? Per què dius que ets un infant? El què? El pare, la mare o la mestra poden fer coses que vosaltres no podeu fer? Qui pot fer fotos? No pots fer fotos? Per què? Perquè què? Hi ha coses que no podeu fer ara, però que se us permetrà fer després?	La mestra comença parlant dels amics. I comença a fer diverses preguntes com: 1. Com saps que ells són amics? 2. Tu tens amics, qui són?  3. Als amics se’ls estima com als enamorats? 4. Als amics se’ls fa petons? 5. Els novios no es fan petons a la galta? 6. I tu ets l’enamorat de la mama? 7. Una mama pot ser una amiga? 8. Els amics poden enfadar-se? 9. I encara estàs enfadat amb ell? 10. Pot durar molt l’enuig amb un amic? 11. Per què és el seu amic? 12. Què havia fet el seu amic? 13. I ja són amics, què ha passat? 14. Què han fet el teu pare i ell? 15. Un germà o una germana poden ser amics? 16. Ets amic de la teva germana? 17. És la teva amiga o la teva germana?  18. També la teva amiga? 19. Per què no?
Respostes	Els infants, a la primera pregunta responent dient que, al cap, tenen un cervell, memòria, “un papa i una mama”. Al llarg de la segona pregunta, els infants diuen que s’ha de fer funcionar la memòria i reflexionar. Quan la professora pregunta que, si es veu quan es reflexiona, un dels infants diu que no, que precisament s’ha d’obrir la boca i parlar per poder expressar el que pensen.	Respostes dels infants: Parlar Reflexionar Pensar Infants Perquè soc petit. Els meus pares són grans. Els petits treballen, els grans també. Els petits treballen i els grans també. Puc fer coses. Puc fer cartells. El papa pot fer fotos. El papa i la mama. No. Perquè no soc… perquè no soc prou gran.  Perquè ells són grans. Si	Respostes dels infants:  1. Perquè a vegades li dona la mà. 2. Els meus amics són l’Ismael, la Kyria, en Gabriel, l’Azuau i la Naomie. 3. No, els enamorats són… Els amics són per a jugar amb ells, i els enamorats es fan petons a la boca i es casen. 4. Sí, se’ls hi pot fer petons a la galta. 5. A la boca! Jo vull fer-li un petó a la mama. 6. No. Clar que no! La mama ja té un enamorat, és el papa. 7. No. 8. Sí. L’últim cop em vaig enfadar  amb en William. 9. No. 10. Però el meu papa ara parla amb ell. 11. Perquè ahir el va pillar la policia.  12. No tenia permís. 13. S’ha anat a Argèlia sol. No tenia bitllet. 14. El papa té un permís perquè es porten bé. Però parla molt amb ell i va molt a casa seva. 15. Sí. 16. Juguem a enfadar-nos. 17. La meva germana. 18. No. 19. (No contesta)
Retorn (feed-back de la mestra)	La docent mostra una escolta activa envers les respostes dels infants, respectant els seus torns de paraula i guiant la reflexió.	Com veia que els infants no eren gaire participatius intentava reformular la pregunta o la repetia, però no va funcionar gaire.  Així doncs, les respostes que donava la mestra a les respostes dels infants eren breus, simples o responia amb una altra pregunta.	La docent escolta els infants amb atenció i va fent preguntes segons les respostes dels infants, perquè reflexionin i parin a pensar en els conceptes d’amistat i amor.
Tema	El tema del fragment és el de reflexionar sobre com sabem i expressem el que estem pensant.	El tema del fragment és, inicialment, què significa la filosofia i, després, reflexionar al voltant de si són infants o adults.	El tema del fragment és sobre l’amistat i l’amor.
Reflexió posterior de les mestres	Les docents reflexionen sobre les respostes que han donat als infants de forma positiva, ja que valoren les seves reflexions. Hi ha un moment en el qual mencionen a un infant que, quan la docent pregunta com sabem que estem pensant, representa imaginàriament el procés de posar paraules als pensaments (tot obrint la boca i dient que han de sortir les paraules).	La mestra: “Ara res, realment res de res. Ha estat molt desestabilitzador, s’ha allargat moltíssim. No he aconseguit treure’ls res. Esperava, convençuda que dirien alguna cosa. Però res, tots en blanc. No hi havia res. No tenien res a dir.” Podem veure com, a diferència de la sessió anterior, es queden estancats i no són tan participatius com a la primera (els costa més respondre i elaborar allò que diran). Així doncs, veiem que en ser un tema del qual no tenen gaire coneixement, no es veuen capaços de participar i argumentar les seves respostes.	En aquest cas, com era un tema que els infants coneixien i tenien més experiència, han participat molt, han pogut reflexionar sobre què és un amic i la diferència entre l’amor d’una parella.