TASCA 5: Nens filòsofs (Laura Estany, Berta Jofré i Laia Palau)

	D1: “Pensar”	D2: “Filosofia”	D3: “Què és un amic?”
Preguntes	La conversa parteix d’una pregunta concreta i és a partir d’aquesta que es genera la pregunta oberta que obre el debat de què és pensar i com es pot saber que algú està pensant.	El tipus de preguntes són concretes i tancades. La mestra parteix de preguntes tancades. Al veure que no funcionen prova de fer-ne de més obertes, però en aquest cas no es produeix cap debat.	La conversa parteix d’una pregunta més oberta i segons les respostes dels infants la mestra va fent preguntes més tancades centrades en els interessos i comentaris dels infants.
Respostes	Són respostes obertes on cada infant el que ell creu, pensa i ho relacionen amb experiències personals del seu entorn més immediat.	No hi ha resposta per part dels alumnes, ja que no entenen ven bé la pregunta que els fa la professora.	La majoria de les respostes eren basades en l’experiència de l’infant i la reflexió que feia d’aquesta. Algunes respostes eren més extenses i d’altres eren reconduïdes per les preguntes que anava fent la professora.
Retorn	El retorn era positiu perquè els alumnes s’interessaven, era una interacció bidireccional.	La mestra continua preguntant la mateixa pregunta sense atendre a les respostes dels infants. No aconsegueixen connectar amb la interacció infant-adult.	La mestra guia i acompanya als alumnes perquè no perdin el fil conductor de la conversa. Els alumnes fan un bon retorn i genera relació també entre el seu grup d’iguals.
Tema	És un tema abstracte que es concreta amb una cosa concreta, visible. Es concreta amb elements empírics. Es parla del pensament i de com l’expressem.	Es parlava del tema sobre què no se’ls està permès ara que són petits i que més tard els deixaran fer. El tema girava entorn de si pensen que són petits o grans.  No hi ha cap element empíric que permeti que l’infant sàpiga què vol que ells responguin. És un tema massa abstracte que els infants fa que estiguin més pendents de saber què pensa la mestra que no pas què vol dir filosofia.	És un tema concret, tots tenim amics, els podem tocar, però la mestra els intenta fer anar més enllà i saber què és un amic, si és el mateix un amic que un nòvio, si podem ser amics tant de nois com de noies, si els germans també poden ser amics i de si ens podem barallar amb els amics.
Reflexió posterior de les mestres	La mestra comenta amb l’altre docent que ha sigut una pràctica molt positiva perquè els infants han visualitzat el que estaven parlant i la participació ha sigut molt activa. Era com si els infants visualitzessin que els pensaments baixen de la ment cap a la boca i els han de deixar sortir per parlar.	La professora no ha sigut capaç d’aconseguir que els infants expressessin el seu punt de vista, de rebre un feedback i no n'ha sortit satisfeta.	No s’ha observat, però creiem que ha resultat ser una experiència positiva com en la primera situació, ja que va haver-hi connexió tant amb la mestra com entre iguals.

• Font: https://moldinglittlemindswithmisshallie.wordpress.com/2016/04/05/circle-time-dos-and-donts/