dissabte, 20 de maig del 2023

TASCA 7: LA POLSERA DEL "MAL DE OJO"

L’objecte triat és una polsera del “Mal de ojo” en color rosa i negre.El “Mal de ojo” és una creença originada a Turquia en què es considera que hi ha persones que tenen la capacitat de produir malalties i malediccions a altres persones. Per tant, segons aquesta creença hi ha un tipus de polsera (anomenada Nazar) que et protegeix contra el “Mal de ojo”, ja que serveix com un amulet o talismà contra les males energies. Concretament, la polsera que he triat és d’aquest tipus. 

Encara recordo com vaig arribar a apropiar-me de la polsera, ja que inicialment no era meva, pertanyia a la meva àvia. Aquesta vivia a Barcelona i a causa de la seva dificultat per moure’s i caminar,  la meva mare i jo acostumàvem a anar a la seva casa per tal d’ajudar-la a les tasques de cura personal. Ella sempre portava posada una polsera d’ulls roses i jo sempre li deia que m’agradava molt la seva polsera. 

Va ser just un dia qualsevol, mentre li pintava les ungles i la meva mare i pentinava el cabell que, li vaig dir que m’encantava la seva polsera i sense demanar-s’ho dos cops, me la va regalar, em va dir que d’es d’aquell moment seria meva. 

Inicialment, no acostumava a portar-la posada, sinó que la guardava en una petita caixeta un guardava els objectes més importants per a mi, però, des del moment que la meva àvia va morir, vaig decidir portar-la sempre a sobre per tal de sentir que sempre que la portava posada portava a la meva àvia amb mi allà on anés.

paraules significatives de l’activitat

-      Record: l’activitat m’ha fet recordar moments molt especials de la meva infantesa amb la meva àvia i m’ha ajudat a reforçar encara més la importància que té per a mi la polsera. 

-       Nostàlgia: aquest record i viatge en el temps al passat també m’ha fet recordar o més que recordar tenir present que una persona molt especial per a mi ja no hi és present en aquest món. 

-       Confiança: el fet d’observar com algunes companyes comparteixen experiències similars a la meva pel que fa a l’objecte triat, em fa pensar que aquestes persones tan especials per a nosaltres, estaran al nostre costat al llarg de la nostra vida encara que no les veiem físicament. De manera que, portant aquest objecte em dona més confiança a l’hora d’actuar, ja que se que des de dalt aquella persona estarà observant els passos que dono.  


Font pròpia 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...