dissabte, 27 de maig del 2023

Tasca 7: Un objecte especial.

 Les arracades en forma d'estrella de color daurat són un objecte delicat i brillant. Cadascuna té la mida suficient per destacar sense ser excessivament cridanera. Recordo clarament el moment en què aquestes arracades van entrar a la meva vida, va ser al meu aniversari fa 14 anys. Aquell dia, els meus avis materns, amb els quals tenia una relació molt propera, em van sorprendre amb un petit paquet embolicat amb cura. En obrir-lo, vaig descobrir aquestes belles arracades daurades en forma d'estrella. Des d'aquell instant, aquestes arracades es van convertir en un símbol especial per a mi. Cada vegada que les faig servir, em transporto a aquell aniversari ple d'amor i alegria compartit amb els meus avis. Són un recordatori tangible dels moments feliços que vaig passar amb ells i de la connexió especial que teníem.

Quan les observo, puc veure el somriure dels meus avis i sentir el seu amor incondicional. Em recorden els consells savis que em van donar, les històries que van compartir i l'afecte que sempre van demostrar. Les arracades en forma d'estrella de color daurat han esdevingut un tresor emocional que m'uneix als meus avis, fins i tot en la seva absència. La seva brillantor i elegància representen la llum i el llegat que els meus avis van deixar a la meva vida. M'inspiren a seguir els seus valors i a portar el seu amor al meu cor. Aquestes arracades són molt més que un simple accessori, són un enllaç amb les meves arrels i una connexió eterna amb els meus avis materns.

La relació molt propera que vaig tenir amb els meus avis materns va ser una cosa efímera però invaluable a la meva vida. El temps que compartim junts, encara que semblés fugaç, va deixar una empremta profunda al meu cor. L'amor que ens professem mútuament transcendeix qualsevol barrera temporal i continua sent tan poderós com sempre. L'efimeritat de la seva presència a la meva vida es converteix en un recordatori constant de com valuós de valuós el temps que compartim junts. L'enyorança es barreja amb gratitud per haver tingut l'oportunitat d'experimentar un amor tan pur i significatiu. Encara que els estranyi cada dia, el seu llegat i l'amor que compartim segueixen vius al meu cor.

L'amor que sentia pels meus avis i que ells em brindaven era sincer, genuí i ple d'afecte incondicional. La seva presència i suport constant eren una àncora a la meva vida, brindant-me seguretat i afecte en cada pas que feia. Les rialles compartides, les converses entranyables i els moments de complicitat van forjar records inesborrables que atresoro amb tot el meu ésser.

Ara que ja no estan físicament al meu costat, l'enyorança es fa present de manera profunda i freqüent. Estranyo la seva calidesa, saviesa i amor que emanaven en cada gest i paraula. Enyoro aquells moments en què podia buscar consol als braços i rebre paraules d'alè i saviesa. L'enyorança es converteix en un catalitzador per honrar-ne la memòria, recordar-ne els ensenyaments i mantenir viva la connexió que vam tenir. A través dels records i les històries compartides, puc reviure el seu amor i mantenir la seva influència a la meva vida.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...