Tasca 7 - Un objecte.

 

Tasca 7 - Un objecte.

1. Objecte personal. En començar, m'agradaria destacar que soc una de les persones que se'm va oblidar l'objecte a casa. Per qüestions de feina i temps em va passar per alt agafar-lo, però, cal dir que havia pensat quin era  l’objecte que volia portar a classe. No obstant això, vaig deixar un clauer de brúixola, tot i això, no era l’objecte que volia explicar. Així doncs, vaig explicar-ne l’objecte que vaig deixar (la brúixola) i l’objecte que em vaig deixar a casa (figura d’una bicicleta). En primer lloc, el clauer de la brúixola va ser un autoregal que em vaig fer fa dos anys, el vaig veure i em va agradar. Des de sempre m’han agradat les brúixoles perquè són signe d’orientació i de trobar sempre un camí quan et sents perdut. Com vaig comentar a la sessió, en moltes ocasions quan creiem que no existeix cap camí i què és tot fosc, sempre hi ha un camí, sempre hi ha una llum i és necessària la tristor i reconèixer que no estàs bé i, fins i tot, que estàs perdut, per valorar la felicitat i saber trobar el camí. A més, és un objecte que em recorda situacions passades, quan em sento perdut el miro i penso: sempre hi ha una sortida encara que ara no la vegi. En segon lloc, la figura de la bicicleta em recorda els meus avis per part de mare. És una figura que em va regalar el meu avi quan tenia aproximadament entre cinc i deu anys. El meu avi, de jove, era molt aficionat i apassionat de les bicicletes, un expert. Tenia moltíssimes i gaudia arreglant bicicletes. Tanmateix, tenia una col·lecció de figures de bicicletes, però, una d'elles era la seva preferida i, era tanta la seva estima cap a mi, que me la va regalar. Els meus avis encara són vius, per sort, i els estimo moltíssim. La figura la tinc a la meva habitació i la guardo com a un tresor valuós perquè em recorda a ells. Els avis bons haurien de ser eterns, però, sé que el dia que no hi siguin aquí em cuidaran i tindré el seu record a la figura de la bicicleta i d'altres que en tinc. És un objecte amb un valor emocional i sentimental molt fort que no el canviaria mai per tots els diners del món. 2. Paraules clau de l’activitat. Valorar: Tots els objectes tenen un valor immens i bonic, i per circumstància de la vida no ens parem a adorar-los, observar-los i pensar en aquests objectes i el valor emocional i sentimental que els hi posem. Els objectes són màgics perquè tenen la capacitat de teletransportar-te en el temps només amb la ment. Tanmateix, considero que som privilegiats de tenir objectes que ens parlin tant sense paraules. Conèixer: La sessió m’ha permès obrir-me emocionalment i explicar la meva vida, compartir una petita part de la meva història. Però, també m’ha ajudat a conèixer la resta de companys, companyes i del professor. Són moments únics que no es donen habitualment perquè som moltes persones que venen de ciutats diferents i no compartim tants moments junts com per obrir-nos i explicar part de la nostra vida, no es dona l’oportunitat. M’ha agradat conèixer una petita part de la motxilla que carreguen els companys, companys i mestre de classe. Al cap i a la fi, aquells objectes ens ajuden a veure com és i per què de com és cada persona. Pausa: No m'agrada explicar la meva vida a gent que no conec, tot i això, m'he sentit a gust i tranquil. Per tant, arribo a la conclusió que necessitem aquests espais, a la universitat, de desconnexió de "les classes" i connexió amb nosaltres mateixos, però, també connexió amb els companys, companyes i professorat perquè compartim moltes més coses de les que en pensem. La vida passa molt ràpida, estem envoltats d'estrès i ansietat, necessitem una pausa (un "break"), un descans, per pensar en nosaltres i agafar forces. No ens podem oblidar de nosaltres. Però, tampoc podem deixar de banda les persones que comparteixen el mateix camí que nosaltres.

Font: d'elaboració pròpia.