TASCA 9

TASCA 9 → Reflexions sobre les lectures de contes, articles optatius...

Després d’haver fet diverses tasques amb comentaris de lectures m’agradaria anar una mica més enllà i reflexionar en aquesta tasca sobre el poder i la importància de la literatura,  reflexionar sobre el conte de "Cerezo rosa" de Ramon Solsona i sobre el conte de "Redacció" de Quim Monzó. Així mateix, també comentaré les idees clau la meva opinió sobre una altra lectura titulada “Observacions sobre l'oral” de Bigas (2008). 

Primerament, parlarem sobre la literatura. Val a dir que de la mateixa manera que té molta importància per als infants per tots els beneficis que els aporta, també és rellevant per als adults perquè també els enriqueix. Posem fil a l’agulla! Podem dir que el món està dividit en 3 àrees: la primera àrea fa referència a tot allò que és empíric i que es pot experimentar amb la realitat, la segona, està relacionada amb els sentiments i les emocions de cada persona; i, la tercera, fa referència a l’accés al pensament dels altres a través de la literatura. Com veiem, té un poder molt important, ja que és només a través d’aquesta facultat que podem fer-ho. A més, ens permet travessar fronteres i gràcies a aquest fet, ens permet desenvolupar l’empatia. La literatura ens permet ubicar-nos en diferents contextos i viure diferents realitats sense posar la nostra existència en perill. El darrer benefici imprescindible que ens aporta és la construcció del sentit. És a dir, les històries estan plenes de sentit i no només per la història en si, sinó pel seu repertori lingüístic. Realment, atès que les paraules no canvien mai, el significat tampoc no hauria de canviar. Això no obstant, construïm el sentit i podem atribuir-li un sentit o un altre gràcies a la relació entre el nostre bagatge de pensament i el nostre context social. 

Una vegada ja hem comentat quins són els tres pilars bàsics de la literatura per tal de reconèixer la importància que té a les nostres vides, em plau compartir en aquest blog els meus aprenentatges fets a partir dels dos contes que he esmentat anteriorment. 

Per una banda, pel que fa al conte de “Cerezo Rosa” de Ramon Solsona, em va semblar un conte molt interessant i em va cridar molt l’atenció de com estava escrit. De fet, crec que tampoc no estava escrit de cap forma especial, tanmateix, sense al·ludir en cap moment el gènere del narrador, les meves companyes i jo, per estereotips i prejudicis que tenim envers el gènere, vam pensar que era un home quan realment era una dona qui narrava els fets. 

Podem veure que és conte didàctic per a adolescents o persones adultes, ja que els infants més petits potser no entendrien la finalitat del conte, però té un rerefons molt potent. I és que només amb les accions i les característiques que definien la persona narradora, totes vam pensar que era un home perquè complia amb els estereotips socialment atribuïts a l’home com ara el fet que no sabés cuinar o el fet que li agradessin les motos. 

Per a nosaltres va ser com un gerro d’aigua freda quan el professor ens va dir que la persona qui narrava la història era una dona, ja que hi havia un petit detall al text que ho mostrava, però se’ns havia passat per alt. Per un moment ens vam sentir “malament” per deixar-nos emportar pels prejudicis, però ens va ensenyar la lliçó. I és que sovint tenim tendència a dir que tota aquesta qüestió dels estereotips de gènere és cosa de la “societat” sense aturar-nos a pensar que nosaltres també formem part de la societat i, per consegüent, de manera inconscient, afavorim aquests estereotips també. 

Podem dir que aquesta lectura va ser capaç d’entrar en el nostre pensament, ja que molt probablement, l’autor del llibre devia pensar mentre l’escrivia que en el moment de llegir-lo, la gran majoria de persones ens deixaríem emportar pels prejudicis i, per tant, suposaríem que el personatge protagonista era un home quan realment no ho era. 

Per altra banda, pel que fa al conte de “Redacció” de Quim Monzó, també em va semblar un conte particular, però trist. En aquesta lectura hi tenien lloc dos aspectes clau. El primer era la innocència de l’infant, ja que narra els fets sense donar-los importància i sense entendre què està passant realment. El segon aspecte clau és, com hem dit abans, la construcció del sentit que nosaltres li donem al text gràcies al bagatge de pensament que tenim diferent de l’infant. Així doncs, és un text trist, ja que l’infant detalla els fets sense donar-los importància i no entén què està passant, però si el lector és una persona adolescent o adulta, li atribueix un altre sentit i s’adona que el que passa és que el pare pren la vida a la mare. 

És una redacció molt senzilla en l’àmbit gramatical, sintàctic i lèxic, però com a futures mestres ens dona informació molt rellevant, ja que podem fer un acompanyament de l’infant. Com a docents haurem d’estar molt atentes a tots aquests indicis que tenen lloc quan els infants fan redaccions, parlen entre ells, ens expliquen quelcom i, fins i tot, quan fan un dibuix per detectar alguns aspectes més privats de la seva vida. A banda d’aquestes situacions, la manera que tingui l’infant de jugar també ens pot donar pistes sobre la relació que té amb els pares o quina situació té a casa seva. 

Per acabar amb aquesta reflexió, m’agradaria destacar les idees principals de la lectura  “Observacions sobre l'oral” de Bigas (2008) i la meva opinió al respecte. És una lectura molt interessant entorn de l’oral i de quina manera s’hauria de potenciar a les aules d'infantil. L’autora fa una crítica al currículum d’educació infantil, ja que és un currículum rígid i sovint no permet centrar-nos en altres aspectes que també són importants (com l’oral) per complir els objectius curriculars i el contingut que proposa. 

En un principi l’autora comenta la gran distància que hi ha entre els dos cicles d’educació infantil pel que fa a l’oral. Ella considera que per potenciar-lo hem d’oferir experiències significatives, de qualitat i vivencials als infants per tal que puguin reflexionar i parlar sobre el que estan fent. Comenta que en el primer cicle d’educació infantil sí que es té en compte això i l’escola va molt en sintonia amb la família, ja que ambdues institucions ofereixen activitats semblants que no estan tan centrades a complir el currículum. Això no obstant, al segon cicle sí que preocupa més el fet de regir-se per les orientacions d’aquest decret deixant de banda l’oral, ja que l’infant el té força après i pot mantenir una conversa amb l’adult. És per aquesta raó que ella considera que hi hauria d’haver més sintonia o més continuïtat entre ambdues etapes pel que fa a aquesta qüestió. 

A banda d’aquesta crítica, destaca un idea molt brillant que és “aprendre a parlar i parlar per aprendre sobre el món” (Bigas, 2008). Trobo que és una cita molt encertada i que defineix molt el seu pensament. De fet, les recomanacions o estratègies que ofereix al personal docent són que les propostes que dissenyem han de tenir les característiques que he esmentat anteriorment, però també han de ser situacions que convidin a la reflexió i a la resolució d’algun problema o repte amb la finalitat que els infants hagin d’estructurar el seu pensament, les seves idees i, per tant, fer un esforç cognitiu per reproduir-ho oralment. Alguns consells que dona per afavorir l’oral és que agrupem l’alumnat per parelles o en grups petits perquè puguin desenvolupar aquestes tasques i l’oral amb èxit. 

Estic d’acord amb tot el que explica Bigas. En l’únic aspecte que discrepo una mica és en la qüestió del currículum. És cert que de vegades des del Departament estableixen unes competències i uns eixos a seguir que podrien ser millorables, però considero que el nou currículum vetlla i ens encoratja a fer activitats justament com ella descriu, que siguin reals, vivencials i significatives. Per tant, en aquest sentit, penso que es pot potenciar l’oral seguint el currículum. 

En definitiva, quan sigui mestra tindré present dissenyar contextos en els quals els infants expliquin els seus coneixements per resoldre quelcom i vegin que s’han d’esforçar a parlar per aprendre. Amb aquesta lectura he adquirit aquestes estratègies que em faltaven, ja que amb les lectures he après sobre la importància de l’oral, però sempre em mancava de quina forma havia de dissenyar les propostes per afavorir-lo i potenciar-lo. 

A més, he conegut més profundament la importància de la literatura, de difondre el gust per la lectura als infants més petits i de llegir-los qualsevol conte sempre que es tracti el tema amb cura i fent servir les paraules i les imatges adequades. 

                                                      Font