LECTURA 5B
Breu resum de la lectura:
A l’article “Nascuts per llegir... Es neix lector o se’n fa?” d’Ana Viera i J.Lino Barrio, es destaca la importància de la lectura i l’escriptura, que com bé diuen són dues competències necessàries; per construir i ampliar els coneixements sobre el món com per adquirir al patrimoni cultural compartit. Per aquest motiu, el currículum d’infantil ja exposa que els infants s’han de començar a endinsar en aquest món de la lectoescriptura des de ben petits.
Els autors comenten que quan els infants entren a l’escola ja tenen un domini molt alt de la llengua oral, gràcies a tot el que han viscut al llarg de la seva vida i les diferents interaccions, però pel que fa a la llengua escrita tenen uns coneixements més baixos. Sí que molts infants coneixen certes lletres i paraules que han anat aprenent al seu entorn, amb els adults o infants més grans que els envolten, però el seu domini és molt més baix que el de la llengua oral.
Com bé s’explica a l’article, els infants no aprenen i s’endinsen en el món de la lectoescriptura a força de memoritzar, sinó que és un procés d’interacció i experimentació que s’ha de fer quan els infants estan preparats i en un entorn pensat per això.
Els infants, quan estan preparats, tenen moltes ganes d’aprendre a llegir i a escriure, i per a això necessiten ajuda d’algú que ja domini la lectoescriptura perquè els guiï en el seu aprenentatge. Per aquest motiu, l’escola té un paper molt important, ja que ha d’aprofitar aquesta motivació interior dels infants i les ganes d’aprendre per a poder fer un bon aprenentatge que faci gaudir als infants. A més a més, aquest aprenentatge ha de ser de certa manera individualitzat, ja que cada infant té un ritme i una experiència prèvia diferent i l’hem de respectar i convidar-lo a endinsar-se en aquest món.
Per facilitar aquest aprenentatge als infants, a l’article es destaca la importància de la metodologia i de les pràctiques docents. Parla de tres pràctiques utilitzades; la situacional, les instruccionals i les multidimensionals, però exposa també que aquestes pràctiques s’haurien de modificar per tal de despertar contínuament la curiositat en els infants i la motivació d’aprendre i descobrir la lectoescriptura.
Pregunta per a l’autor a partir del text:
Com podem acompanyar els infants que tenen més dificultats perquè puguin seguir el ritme dels companys sense deixar els altres de banda?
De quina manera podem fomentar l’interès per la lectoescriptura des de petits?
Comentari personal:
M’ha semblat una lectura interessant, crec que és important la lectoescriptura i sobretot la manera d’endinsar els infants en aquest món, que ha de ser delicada i ha de donar curiositat als infants i motivar-los per continuar aprenent.
Jo, de quan era petita, recordo que a la meva escola a infantil encara no ens ensenyaven a escriure ni a llegir, sinó que començàvem a primària; a primer apreníem les majúscules, a segon les minúscules i, finalment a tercer la lletra lligada.
En ser un procés lent, ens el preníem amb “calma” i tranquil·litat, cadascú al seu ritme i integrant bé aquests nous coneixements. A més, vam aprendre les lletres a partir de contes, històries i dibuixos... i recordo que això em va agradar molt i em va motivar i donar ganes de continuar aprenent, per això crec que la manera d’ensenyar és ben important, ja que arriba molt als infants.
Paraules clau:
Lectura, escriptura, comunicació lingüística, metodologia, acompanyament
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada