Síntesi de la lectura
L'article de ‘’comunicació i llenguatge parlat’’ escrit per Isabel Ferrer i Sunta Sogas, publicat a la revista Guix d'infantil número 69, el març del 2013, ens ofereix diferents estratègies i punts imprescindibles per tenir en compte en la comunicació amb els infants, sobretot centrant-se en aquells infants que encara no saben expressar-se correctament. El text es divideix en set punts diferents i cadascun d’ells ens explica el següent:
Ens ofereix certs recursos comunicatius amb els infants com: donar importància a la seva intenció comunicativa, comunicar-nos molt amb la mirada, mirar l’expressió facial i corporal, tenir un contacte directe i actiu, posar atenció en el que ens explica i a intencionar l’ús del llenguatge i de les paraules.
En aquest punt ens diu que la forma en què es comunica el o la mestra té una implicació molt directa per als infants i també hem de tenir en compte, com a docents, alguns aspectes clau com: parlar amb claredat, una velocitat adient, una línia metòdica, mirar als infants a la cara, transmetre emoció, entre d'altres que donen importància a la nostra manera de parlar. També exposa que pot ser convenient gravar-se per poder veure allò per millorar o canviar, i fer-ho.
D'altra banda, ens explica que la veu prem importància inclosa en el fet de transmetre acollida, seguretat i estimació. Aquesta pot ser molt important per als infants perquè pot transmetre emocions siguin positives o negatives. Totes es poden transitar per la nostra veu, i per això s'ha de ser conscient del que rebrà l'infant.
A més, ens parla de l'aparició de les afonies en les mestres i el constant que és aquest fet per no tenir moltes vegades compte amb les condicions sonores de l'aula com per exemple, quan posem música.
També, l'article ens parla de la lectura dels contes i l'intent de fer una explicació d'aquest sense un suport visual, només amb la nostra veu, mirada i emoció.
En aquest punt ens explica que s'ha de parar atenció a l'audició dels infants, ja que aquests poden expressar dificultats auditives o problemes i poder compartir-ho amb els familiars.
Finalment, ens qüestiona sobre el com ens dirigim a les famílies dels infants, de com actuem quan allò que teníem pensat no era el desitjat i quan generalitzem, si ho assumim o al contrari ens frustrem.
Pel que fa a la meva experiència personal relacionada amb la lectura, hi ha diferents pautes que m'han recordat molt a la comunicació i atenció que exposava la tutora del centre de pràcticum II amb la qual vaig tenir la sort de compartir aula. Aquesta prenia molta atenció i importància tant del llenguatge d'ella cap als infants, com el dels infants amb els estímuls, entre ells i amb la resta. Va semblar-me molt interessant i vaig poder aprendre molt d'ella en aquest aspecte. Al centre hi havia, a més, un infant amb dificultats auditives, una sordesa que li havien detectat gràcies a la tutora respectiva de l'infant, i buscaven estratègies constants per fer-lo partícip i per permetre-li l'expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada