D1 “Pensar” | D2 “Filosofia” | D3 “Què és un amic”? | |
Preguntes | - Yo veo algo delicioso, y tú? - ¿Qué tienes en la cabeza? - ¿Qué tienes en la cabeza Ines? - Esto es un objeto, ¿cómo se llama? - ¿Estáis preparados? La encendemos? - ¿Te ayuda a pensar? - La memoria y todo lo que hay ahí arriba tiene un nombre,¿ y cómo se dice? - Cuando se piensa, se reflexiona con la cabeza, ¿se nota?¿se ve? ¿puede verse? - ¿Y cómo sabré en qué piensas? - ¿Abrir la boca para qué? - ¿Para hacer salir algo, hace falta…? | La mestra pregunta que significa la paraula filosofia. Els pregunta si són nens o si són adults i la resposta dels nens ella pregunta per què diuen que són nens i perquè hi ha coses que ells no poden fer que els adults si poden fer. Aquesta última pregunta la mestra la fórmula diverses vegades. | La professora pregunta als infants que com saben si son amics d’algú. Després, pregunta específicament a un infant si té amics i qui son. També, pregunta si als amics se’ls hi estima com als novis. Arran de les respostes, pregunta si es casen i si es donen petons. A partir d’aquí, comença a formular preguntes sobre si els novis també es donen petons a la galta, que què opinen ells i elles i si es donen petons a la galta o a la boca en funció de la relació que tenen amb els pares o els seus amics. També pregunta si els amics es poden emprenyar i si es pot ser amic d’un germà. Després pregunta a un infant si només té amics nois i que si pot tenir amigues noies. |
Respostes | - Un cerebro - Una memoria - Hay un papa - Una vela - Reflexionar - No - Hay que abrir la boca - Para..para..para que salgan - Hablar | Per a ells fer filosofia significa reflexionar i pensar. Ells responen que són nens perquè són petits. Expliquen que ells són petits i els seus pares són grans i que per això els seus pares poden fer coses que ells no poden fer com per exemple fer fotografies. Quan la mestra els pregunta si hi ha coses que ara no poden fer i més endavant sí els infants es queden callats i ja no hi ha resposta per la seva part. | Els infants contesten que saben que son amics amb algú perquè es donen la mà, també a qui li han preguntat qui son els seus amics els comença a ennumerar. Després, fan una distinció entre els amics, que son per jugar, i els novis, que es donen petons a la boca i es casen. També, comenten que als amics se’ls hi dona petons a la galta i que les parelles només se’ls donen a la boca. Interactuen entre ells i elles i parlen sobre que una nena vol ser la nòvia d’altre nen. També, un infant comenta que la mare li dona petons a la boca. Estableixen que els amics poden emprenyar-se, i després un infant explica una situació que li va passar al seu pare i un amic seu. |
Retorn | - Tienes un cerebro, muy bien - Tienes una memoria - Hay un papá en tu cabeza - No, no es tiza mágica. Esto es un objeto - No es una vela de aniversario. Es una vela para intentar pensar, no es para los cumpleaños. -¿Te ayuda a pensar? - La memoria y todo lo que hay ahí arriba. Y todo eso tiene un nombre. -Reflexionar - Desde luego hace falta reflexionar - Para que salgan - La boca también sirve para comer - Tienes razón | La mestra els explica que hi ha coses que ara no poden fer, però que si podran fer quan siguin més grans. | La mestra, més que donar respostes, el que fa és preguntar per ampliar el discurs dels infants preguntant, per exemple, si els amics s’estimen com els nuvis o si els nuvis es fan petons a la galta. També ho fa per canviar de tema i que els infants reflexionin sobre el que vol tractar més específicament. |
Tema | El tema de la conserva és el pensament, què es la reflexió i el pensament, de quina manera ho fem i com aquest pensament necessita l’acompanyament de paraules per tal de transmetre-ho a la resta. | La conversa se centra a parlar de filosofia, més concretament del que són ells mateixos i de les coses que ells no poden fer i de les que els seus pares si poden. | Es busca aclarir i fer una distinció de les diferents relacions que poden tenir i la manera en què expressem el nostre afecte o com ens comportem amb els amics, les parelles, els pares i les mares, a partir de la visió del món dels infants. |
Reflexió posterior de les mestres | La mestra conisdera que va ser genial. Explica que el millor moment de la sessió va ser quan Jonathan va fingir que no li interessava i la mestra li preguntar si es pot veure quan un està pensant i li va respondre que no, llavors li va preguntar com puc saber enquè penses Jonathan i va dir han de sortir (fent un gest amb la mà). El Jonathan visualitzava el camí descendent fins a la boca, llavors Yanis va dir: “cal parlar”. | La mestra li explica a una altra companya seva que no ha aconseguit treure'ls res. Ella esperava convençuda de què algun infant digués alguna cosa, però cap deia res, estaven tots en blanc i no tenien res a dir. | Al vídeo no es veu cap reflexió posterior de les mestres. Així i tot, podem veure que els infants s’han vist participatius i les temàtiques anaven sorgint a mesura que ells i elles feien les seves aportacions. A més podem veure com la mestra en tot moment intenta indagar per veure quins coneixements tenen els infants sobre la definició “amic”, com ara fent preguntes com: “El pare pot ser el vostre amic?” “Els amics s’enfaden?”, “Un amic és el mateix que un nòvio?”. Els infants han anat reflexionant gràcies a vivències pròpies i de la resta de companys i companyes. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada