ENLLAÇ A L’ÀUDIO:
A continuació s’adjunta l’enllaç a l’àudio de la conversa analitzada: https://drive.google.com/file/d/1a9wjmODcFf22NyD7Q6i3LqkbD-oDmipH/view?usp=share_link
CONTEXT DE LA SITUACIÓ:
La conversa és protagonitzada per en Lucas i la seva germana gran. L'infant té cinc anys i cal destacar que la seva llengua materna és el castellà i, per tant, és la llengua que utilitza per dirigir-se a la seva família.
Aquest diàleg es produeix a la tarda, en el moment en què l'infant acaba de sortir de l'escola i està tornant a casa amb la seva germana. Veiem, doncs, que és un context informal, on es fa servir la llengua que resulta més còmode per l'infant, és a dir, la llengua castellana.
Tanmateix, cal destacar que al llarg de la conversa hi ha paraules que són dites en català, que és la llengua vehicular del centre on l'infant es troba escolaritzat. Atenint-nos a la importància que l'escola té a la vida de l'infant, més endavant, en els propers paràgrafs farem una anàlisi, com a futures mestres, del diàleg que es mostra al punt 3 d’aquest document.
TRANSCRIPCIÓ DE LA CONVERSA:
Germana: Ahora dile Hola
Lucas: Hola, Hola Mireia. Por la tarde he jugado y.… he jugado por la tarde y ya está. Pronto he....
Germana: ¿Por la mañana que has hecho?
Lucas: Por la mañana he checho.... A coger un libro bonito y no lo sé cómo se llama.
Germana: No lo sabes, y ¿cómo era el libro, tenía colores?
Lucas: Sí, tenía colores y era un poco grande
Germana: ¿Y el libro para que lo coges? Explícale para qué tienes que coger el libro.
Lucas: Para dejarlo en la carpeta.
Germana: ¿Y qué tienes que hacer con el libro de la carpeta?
Lucas: Para leerlo muchos días. Hasta que sea de nuevo divendres.
Germana: ¿Y luego el otro divendres que tienes que hacer? ¿Dejarlo, no?
Lucas: Sí, dejarlo y coger otro libro.
Germana: ¿Y hoy cuándo te he dejado por la mañana que has hecho? ¿Al llegar has dejado las cosas, ¿no?
Lucas: Sí, dejé todas las cosas y poner el bon dia a ver si soy yo o no estoy. Si me pongo en la casa, parece que yo no soy en el cole.
Germana: ¿Después del bon dia que habéis hecho? ¿Hoy qué te tocaba, qué me dijiste, jocs o racons era?
Lucas: No, hoy racons no que ya hemos hecho.
Germana: ¿Y ya está, no has hecho nada más?
Lucas: Sí.
Germana: Y en el menjador qué has comido?
Lucas: En el menjador he comido patatas con verduras y de segundo albóndigas y de tercero yogur.
Germana: ¿Con tomate o albondigas solas?
Lucas: Solas.
Germana: ¿Solas? ¿Sin tomate?
Germana: ¿Y yogur de postre?
Lucas: Sí.
Germana: ¿Y te lo has comido todo?
Lucas: Sí.
Germana: ¿Y has jugado en el menjador o no? ¿Y en el pati?
Lucas: Sí.
Germana: ¿A qué?
Lucas: Al escondite con mis amigos.
ANÀLISI DEL DIÀLEG
4.1. Recompte de torns
Si observem la transcripció del diàleg, podem veure que al llarg de la conversa es donen un total de 31 torns entre els quals 15 d’aquests torns són d’en Lucas, mentre que els altres 16 torns corresponen a les intervencions de la germana.
Tenint en consideració aquestes dades afirmem que ens trobem davant d’un oral dialògic. En altres paraules, observem que hi ha un diàleg plurigestionat i molt ben equilibrat pel que fa als torns dels participants, atès que el rol d’emissor i receptor es va alternant constantment produint així una interacció simètrica entre els participants.
Quant a la qualitat d’aquests torns volem destacar que ambdós participants fan intervencions rellevants per aconseguir que la conversa sigui entenedora, el missatge sigui clar i que, en definitiva, hi hagi un bon acte de comunicació.
Finalment, a partir de tot el que hem exposat, podem concloure que la tendència tradicional de la parla “⅔ de la conversa recauen en l’adult i ⅓ en l’infant”, en aquest cas, no es compleix.
4.2. Identificació de les funcions del llenguatge
A continuació, s'exposaran les diferents funcions que tenen els interlocutors i que es poden identificar a la conversa que hem seleccionat per analitzar. Veiem que la funció de la conversa varia en funció del rol que adopta cadascun dels interlocutors i de les necessitats que aquests tenen.
D'una banda, podem veure que la finalitat de la conversa per part de l'adult és, principalment, poder obtenir informació sobre algun tema que li resulta interessant i sobre el qual li manca certa informació. En aquest cas, la informació que vol saber pot ser proporcionada per l'infant, fet que convida a l'adult a fer les seves intervencions en forma de pregunta, aconseguint així allò que desitja.
Alguns exemples del que s'ha esmentat són:
Germana: ¿Por la mañana que has hecho?
Germana: ¿Y el libro para que lo coges? Explícale para qué tienes que coger el libro.
D'altra banda, podem observar que per poder continuar amb la conversa de manera correcta i efectiva, la finalitat que té l'infant és diferent de la de l'adult. Aquest opta per una postura que s'apropa més a la figura d'informador, amb l'objectiu que l'adult assoleixi les respostes a aquells aspectes que li creen curiositat. És per això que les seves intervencions estan condicionades per allò que l'adult li demana en cada moment, deixant que sigui aquest qui exposi el tema de la conversa.
Dos exemples que ho justifiquen són:
Lucas: Para leerlo muchos días. Hasta que sea de nuevo divendres.
Lucas: Para dejarlo en la carpeta.
A més a més, podem contemplar que a través del llenguatge que s'utilitza en aquesta conversa es pot considerar que es fa una bona gestió de la comunicació i les formes socials. Aquest factor es veu clarament reflectit perquè s'analitza que l'infant sap que a partir de quina fórmula es comencen les converses. En el cas que hem escollit, es fa ús l'expressió "hola" seguit del nom de la persona a qui es dirigeix.
4.3. Estratègies per potenciar la interacció
Abans d’esmentar-les, ens agradaria ressaltar que en aquesta conversa hi ha un moment crític quan la germana fa preguntes tancades a l’infant de tal manera que fa disminuir la qualitat del torn de l’infant, perquè només respon amb un si o un no sense anar més enllà per enriquir la seva proposta. No obstant això, la germana fa una bona gestió dels silencis, ja que sap quan ha d’intervenir per convidar a l’infant a continuar parlant.
Dit això, veiem que la conversa es basa, principalment, en pregunta-resposta de manera molt directa i evident, per tant, no hi ha gran presència d’estratègies d’interacció perquè l’infant s’expressi de manera més lliure i espontània. Per aquesta raó, no observem torns destinats a la correcció de paraules o interferències, principalment perquè el fet que l’infant tingui cinc anys afavoreix la bona reproducció de les paraules i formulació de les oracions.
Tot i això, la que podem veure de manera més clara és l’estratègia d’expansió, pel fet que la germana allarga les respostes de l’infant i introdueix més preguntes relacionades amb el tema que tracten, per tal d’aconseguir més detalls. A continuació veiem un exemple:
Lucas: Por la mañana he checho.... A coger un libro bonito y no lo sé cómo se llama.
Germana: No lo sabes, y ¿cómo era el libro, tenía colores?
Lucas: Sí, tenía colores y era un poco grande
Germana: ¿Y el libro para que lo coges? Explícale para qué tienes que coger el libro.
En segon lloc, veiem una gran proximitat de l'estratègia anterior amb la imitació idèntica, atès que la germana verbalitza les mateixes paraules que l'infant perquè mostri que l'està escoltant i l'entén i, a més a més, per intentar donar peu a què ell mateix afegeixi més informació, però seguidament ella introdueix una pregunta o aclariment per afavorir la continuïtat de la conversa.
Exemple 1:
Lucas: Por la mañana he checho.... A coger un libro bonito y no lo sé cómo se llama.
Germana: No lo sabes, y ¿cómo era el libro, tenía colores?
Exemple 2:
Germana: ¿Con tomate o albondigas solas?
Lucas: Solas.
Germana: ¿Solas? ¿Sin tomate?
CONCLUSIONS
A tall de recapitulació, mitjançant l'anàlisi del diàleg, hem vist que el llenguatge en una sola conversa pot prendre diverses funcions segons la postura de receptor i emissor. Altrament, també hem corroborat que hi ha diferents maneres de potenciar la interacció d’una conversa. Per aquest motiu, com a futures docents, considerem que és adient que coneguem aquestes funcions i estratègies per promoure de manera correcta la llengua oral a l'educació infantil.
Per acabar, gràcies a l'anàlisi d'aquest petit diàleg, hem pogut aprendre el paper tan rellevant que pren la parla descontextualitzada en el desenvolupament integral i global dels infants, vist que implica un major esforç per part de l'infant per reproduir una sèrie d'elements que permetin a l'altre participant de la conversa entendre el que s'està dient.
En altres paraules, hem pogut comprendre que demanar a un infant de cinc anys fer una parla descontextualitzada és una cosa molt valuosa i extraordinària, ja que, per una banda, significa emprar les paraules en un discurs de manera abstracta perquè s'està parlant d'una cosa del passat i en conseqüència ha de tornar a contextualitzar les coses per poder explicar-les. I, per una altra banda, perquè d'aquesta manera facilitarem a l'infant l'aprenentatge de la llengua escrita considerant que l’oral és el pas previ a l’escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada