ANÀLISI D'UN DIÀLEG
DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ORAL
EN EDUCACIÓ INFANTIL
Estela Ginés, Sonia González i Sara Marín
Grau en Eduació Infantil - 2022/23
Grup 62 - Seminari B
Prof. Xavier Fontich Vicens
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2 2. TRANSCRIPCIÓ DEL DIÀLEG
2 3. ANÀLISI DEL DIÀLEG
3.1. Recompte de torns
3.2. Funcions de les intervencions
1. INFORMAR
2. OBTENIR INFORMACIÓ
3. REGULAR L’ACCIÓ
4. GESTIÓ DE LA CONVERSA I FÓRMULES SOCIALS
5. METAL·LINGÜÍSTICA
3.3. Estratègies per potenciar la interacció verbal
1. SOBREINTERPRETACIÓ
2. EXPRESSIONS VALORATIVES
3. REFORMULACIÓ
4. ENCADENAMENTS
4. CONCLUSIONS
1. INTRODUCCIÓ
Es produeix un diàleg i una conversa entre un adult (una de les integrants del grup) i un infant de sis anys (el seu germà).
Concretament, aquest diàleg es tracta d'un oral dialògic o plurigestionat, ja que no participa una única persona (un sol receptor/ emissor), sinó que hi ha un canvi de rol i una alternança entre l'emissor i el receptor a l'hora d'enviar el missatge.
D’aquesta manera, la transcripció s’ha realitzat tot respectant el diàleg real produït per l’infant.
2. TRANSCRIPCIÓ DEL DIÀLEG
Adult: Hola Hugo. ¿Qué tal?
Infant: Hola tata. Bien.
A: Me alegro, cariño. Quería hablar una cosa contigo…
I: ¿Qué?
A: ¿Por qué no has hecho el dibujo para la mama?
I: Es que no me pe… no me petecía antes.
A: Ah, que no te apetecía antes? ¿Y por qué no, cariño?
I: Porque antes acababa de venir y entonces estaba cansado.
A: Bueno…acababa de venir no, ¿eh…? Porque a mi me lo ha dicho la Inés a las siete y media…
I: Pero es que he salido a las…
A: Has salido a las cinco y media de acollida, cariño.
I: (mira cap a baix)
A: Entonces, ¿la mama no tendrá dibujo?
I: (L’infant no respon res i es queda mirant a la seva germana).
A: ¿Mhm?
I: Después, cuando sea un poco más tarde…
A: Es que cuando sea más tarde es la hora de dormir ya, porque ya estás cenando, son las nueve ya.
I: Un poco…Un poco más tarde
A: ¿Seguro? Es que luego estará la mama y lo va a ver. La mama llega ya…Lo va a ver, cariño.
I: (Agafa el comandament de la televisió i intenta posar els dibuixos)
A: No, no pongas la tele, espera un momento.
I: (Deixa el comandament i es queda mirant a la seva germana)
A: Entonces, ¿qué hacemos? ¿Terminas de cenar y lo haces?
I: (Assenteix).
A: ¿Seguro?
I: Bueno, no…
A: ¿No lo quieres hacer?
I: (Es queda callat i no repón res).
A: Vale, yo no te obligo, pero luego no te pongas triste, por no hacerle regalo. Porque te acuerdas que para el cumple de la mama le querías hacer un dibujo, se nos olvidó y dijimos de hacer uno para el Día de la madre?
I: (Només mira a la seva germana i es queda callat)
A: Entonces, ¿la mama no tendrá regalo por tu parte, ahora?
I: (Continua callat)
A: No pasa nada, si no quieres hacerlo, no pasa nada. Pero luego no me digas que teníamos que haberlo hecho y todo… No lo quieres hacer? Vale.
I: (Assenteix i posa la televisió)
A: Espérate, no pongas la tele otra vez, un momento. ¿Qué tal el día? ¿Qué has hecho hoy en el cole? Te vas la semana que viene de excursión, ¿a dónde vas? A una masía, ¿no? I: Qué?
A: A la Masia de Can Deu.
I: ¿Qué sitio es ese?
A: Es un casa que está rodeada de mucho campo, puede vivir ahí gente o a veces ya no vive nadie pero puedes ver como era y cómo cuidaban allí a los animales.
I: A ver, ¿me lo enseñas?
A: Ahora te lo enseño, un momentito. Espera, ¿no te lo han dicho en clase? I: Es que… A ver…?
A: Un momento…te la busco, ¿eh? Mira, está en Sabadell…¿No te han dicho nada en clase? I: …
A: ¿No te han dicho nada? ¿Nada de nada?
I: (Torna a intentar posar la televisió)
A: Un momento, ahora vuelves a poner la tele, un momento.
I: (No treu els dibuixos)
A: ¿No quieres seguir hablando conmigo?
I: Sí, pero esperate…
A: Yo luego te dejo…
I: (Canviant de tema) Cuando te tocas los pelos (de les cames) tienes cosquillas. (Para la televisió)
A: (riu) Sí… Entonces, no te han dicho nada de la excursión, ¿no? O no te acuerdas? I: ¿Eh?
A: ¿No te han dicho nada en el cole?
I: (Nega amb el cap)
A: Bueno, pues irás el viernes, que lo sepas…
I: Vale.
A: Y lo del dibujo…¿qué hacemos?
I: … (No diu res i es queda mirant l’adult)
A: ¿Quieres que lo hablemos con la mama y lo hagamos en otro momento? I: Si (Posa el dibuixos un altre cop).
A: Ah, ¡muy bien!
(…)
A: ¿No quieres hablar más?
I: No…
A: Vale, pues te dejo viendo la tele un ratito.
3. ANÀLISI DEL DIÀLEG
La conversa produïda entre l'emissor i el receptor, mostra un grau de formalitat baix, atès que en ser persones que mantenen un grau de confiança alt i que es troben en un context comunicatiu i espacial habitual que els proporciona tranquil·litat i benestar, mantenen un diàleg basat en una comunicació informal. Per tant, els missatges que esdevenen durant la conversa s'adeqüen al context comunicatiu en què es produeix. Així mateix, durant el diàleg es produeixen algunes preguntes tancades (de resposta única) però la majoria són obertes, és a dir, que requereixen una explicació més extensa per part del receptor, on qualsevol resposta és vàlida. L'aprenentatge que fa el receptor principal (l'infant) durant el diàleg, és a partir de dues dimensions: cognitiva i social.
En primer lloc, cognitiva ja que assimila una sèrie de conceptes a partir d'unes xarxes neuronals la qual cosa li permet connectar conceptes.
En segon lloc, les respostes que li dona l'adult a l'infant, és a dir els comentaris dins el missatge que li envia, li permeten a aquest darrer fer un aprenentatge social. L'adult li parla des de l'experiència, situant-se l'infant en una posició perifèrica (als afores) i progressivament aquesta pot anar integrant aquest coneixement fins que guanyi aquest nivell que té l'emissor.
Pel que fa a la fluïdesa de la conversa, com ja s'ha comentat, és majoritàriament gràcies a l'adult, ja que aquest mostra la iniciativa per iniciar i per mantenir el diàleg amb l'infant, el qual es limita a respondre als seus missatges. Inicialment, la finalitat de la conversa és que l'infant respongués al perquè de no voler fer un dibuix a la seva mare i posteriorment, un cop resolt aquest problema la qüestió és una altra, parlar d'una Masia a la qual anirà el nen d'excursió amb l'escola. En conclusió, l'objectiu principal és establir una conversa en la qual l'infant intervingués força.
3.1. Recompte de torns
Podem observar que a la conversa l’infant intervé 17 vegades i, en canvi, l’adult n’intervé 34. Per tant, podem observar que no hi ha força equilibri en els torns i que intervé més l’adult. Això és degut al fet que en moltes ocasions l’adult feia alguna pregunta o deia algun aspecte al qual l’infant no deia res o només responia amb algun gest.
A més, pel que fa a la densitat d’aquests, les intervencions de l’adult són més elaborades que les de l’infant, el qual es limita a respondre les diferents preguntes que li formula l’adult.
3.2. Funcions de les intervencions
1. INFORMAR
Hi ha molts cops on la funció de la intervenció és informar. Alguns exemples són els següents:
- I: “Es que no me pe… no me petecía antes.”
- I: “Porque antes acababa de venir y entonces estaba cansado.”
- A: “Has salido a las cinco y media de acollida, cariño.”
- A: “Es que cuando sea más tarde es la hora de dormir ya, porque ya estás cenando, son las nueve ya.”
2. OBTENIR INFORMACIÓ
Trobem diversos moments en què la funció del llenguatge es basa a obtenir informació. La major part de les vegades és l'adult qui tracta d'obtenir certa informació sobre alguns aspectes de l'infant, tant com explicacions o argumentacions, mitjançant preguntes. Però en un cas concret és l'infant el que també intervé amb aquesta funció. Alguns exemples són:
- A: “¿Por qué no has hecho el dibujo para la mama?”
- A: “Entonces, ¿la mama no tendrá dibujo?”
- A: (…) “¿Qué tal el día? ¿Qué has hecho hoy en el cole?”
- A: (...)”¿a dónde vas? A una masía, ¿no?”
- I: “¿Qué sitio es ese?”
3. REGULAR L’ACCIÓ
En aquest cas l’adult tracta de regular el diàleg escoltant la intervenció de l’infant mentre es regula la seva acció.
Podem trobar diversos moments en què es produeix aquesta funció del llenguatge:
- A: “No, no pongas la tele, espera un momento”
- A: “ Espérate, no pongas la tele otra vez, un momento.”
- A: “Ahora te lo enseño, un momentito. Espera, ¿no te lo han dicho en clase?”
- A: “Un momento, ahora vuelves a poner la tele, un momento”
En aquests quatre casos utilitza la llengua per fer que l’infant no faci la conducta d’engegar la tele perquè vol continuar parlant.
- A: (...) “Entonces, no te han dicho nada de la excursión, ¿no?”
Aquesta intervenció la fa l'adult per tal de regular l’acció perquè l’infant intenta canviar el tema de la conversa, però l’adult li torna a fer aquesta pregunta per tal de tornar al tema inicial.
4. GESTIÓ DE LA CONVERSA I FÓRMULES SOCIALS
Trobem situacions en què l’adult participa activament en el diàleg i podem veure una fórmula social, en aquest cas, fent una salutació per iniciar la conversa:
- A: “Hola Hugo. ¿Qué tal?”
- I: “Hola tata. Bien.”
5. METAL·LINGÜÍSTICA
Podem observar que hi ha un moment molt concret on es fa un ús de la llengua per parlar de si mateixa. Concretament fan una explicació lèxica. L'adult explica a l'infant que anirà d'excursió a la Masia de Can Deu i l'infant pregunta quin lloc és aquest i l'adult li dona una explicació perquè ell ho pugui entendre:
- A: “Es un casa que está rodeada de mucho campo, puede vivir ahí gente o a veces ya no vive nadie pero puedes ver como era y cómo cuidaban allí a los animales”.
3.3. Estratègies per potenciar la interacció verbal
1. SOBREINTERPRETACIÓ
Després d’analitzar el diàleg podem observar que es produeix una sobreinterpretació per part de l’adult, on aquest interpreta més enllà del que diu l’infant fent un esforç per donar-li sentit. Hi ha diversos casos en què es produeix aquesta estratègia.
En primer lloc, quan l’infant (canviant de tema) diu: ”Cuando te tocas los pelos (de les cames) tienes cosquillas. (Para la televisió)” i l’adult diu (rient) diu: “Sí… Entonces, no te han dicho nada de la excursión, ¿no? O no te acuerdas?. L’adult està sobreinterpretat que l’infant no se’n recorda, però en cap moment ell li ha dit.
En segon lloc, quan l’infant diu: “ Bueno, no…” i l’adult respon: “¿No lo quieres hacer?” Està sobreinterpretant que l’infant no vol fer el dibuix per l’actitud que té l’infant, però en realitat en aquest moment no li ha dit que no vulgui fer el dibuix.
En tercer lloc, quan l’adult diu a l’infant: “Vale, yo no te obligo, pero luego no te pongas triste, por no hacerle regalo. Porque te acuerdas que para el cumple de la mama le querías hacer un dibujo, se nos olvidó y dijimos de hacer uno para el Día de la madre?”. (L’infant no respon). L’adult diu: “Entonces, ¿la mama no tendrá regalo por tu parte, ahora? (L’infant tampoc respon). L’adult torna a intervenir: “No pasa nada, si no quieres hacerlo, no pasa nada. Pero luego no me digas que teníamos que haberlo hecho y todo… No lo quieres hacer? Vale.” Un altre cop podem observar que sense respondre res l’infant, l’adult està interpretant que no vol fer el dibuix per les seves actituds durant la conversa.
Finalment, en el moment que l’adult li pregunta a l’infant: “¿No quieres seguir hablando conmigo?”. En cap moment l’infant li diu això, però l’adult interpreta això perquè l’infant no li respon.
2. EXPRESSIONS VALORATIVES
L'adult fa una expressió valorativa d’elogi, a través de la qual l’adult intenta que se senti acollit”. En aquest cas l'adult pregunta: “¿Quieres que lo hablemos con la mama y lo hagamos en otro momento?” i aquest diu: “Si”. Llavors l’adult li respon: “Ah, ¡muy bien!”
3. REFORMULACIÓ
Al diàleg es pot observar un moment molt en concret que l'adult fa una reformulació de forma implícita a l'infant, ja que aquest no diu correctament una paraula i l'adult li continua la conversa fent-li una pregunta del que acaba de dir, però dient la paraula correctament: "Es que no me pe... no me petecía antes" i l'adult respon "Ah, que no te apetecía antes?".
4. ENCADENAMENT
Finalment, es produeix un encadenament, en aquest cas perquè l'infant inicia una oració la qual és acabada per l'adult, per tant, una sola frase ocupa dos torns. En aquest cas l'infant explica a l'adult: "Pero es que he salido a las..." i l'adult continua: "Has salido a las cinco y media de acollida, cariño."
Finalment, es produeix un encadenament, en aquest cas perquè l'infant inicia una oració la qual és acabada per l'adult, per tant, una sola frase ocupa dos torns. En aquest cas l'infant explica a l'adult: "Pero es que he salido a las..." i l'adult continua: "Has salido a las cinco y media de acollida, cariño.
4.CONCLUSIONS
La conversa que es produeix entre l’infant i l’adult té caràcter informal, atès que l'adult i l'infant mantenen una relació de confiança i es troben en un entorn familiar i còmode. Durant la major part del diàleg, l’adult és qui motiva l’infant a participar, per tant, és qui mostra més iniciativa i qui domina majoritàriament la conversa, mentre l’infant es limita a respondre a les seves preguntes. És per aquest motiu, que la conversa reflecteix una dinàmica més dirigida per part de l'adult.
Dins la conversa es poden identificar diverses funcions del llenguatge, com ara informar, obtenir informació, regular l'acció, gestionar la conversa i utilitzar fórmules socials. Aquestes funcions són utilitzades majoritàriament per l'adult a l’hora de dirigir la conversa i obtenir les respostes desitjades, tot i que algunes, en determinades ocasions, són utilitzades per l’infant, com ara la funció d’informar.
En resum, aquest diàleg entre l'adult i l'infant demostra una interacció comunicativa en la qual es produeix un aprenentatge tant cognitiu com social per part de l'infant. L'adult assumeix un rol més actiu en la conversa, plantejant preguntes i donant directrius, mentre que l'infant respon i segueix les seves indicacions. Aquesta interacció reflecteix una relació de confiança i un entorn familiar propici per al desenvolupament del llenguatge i l'aprenentatge.
Finalment, cal mencionar que l'estudi sobre aquest diàleg destaca la importància de les interaccions comunicatives i el paper fonamental de l'adult com a guia en el desenvolupament del llenguatge i l'aprenentatge. A més, posa de manifest l'impacte positiu del context familiar i afectiu en aquest procés, així com la dimensió social i emocional de l'aprenentatge. L'anàlisi de les funcions del llenguatge utilitzades en aquest diàleg reafirma la seva importància com a eina essencial per a la comunicació efectiva. A través d'aquesta interacció, es promouen el creixement cognitiu i les habilitats socials de l'infant, sent clau per al seu desenvolupament integral.
Podeu visualizar el treball al drive a través del següent enllaç: https://docs.google.com/document/d/1bEGnMzOpwv2IPKLhug8b1ZGEHrKSiio6KoZCFMMMHu8/edit?usp=sharing.
També podeu veure la presentación Power Point que vam utilitzar per fer la nostra exposició fent CLIC AQUÍ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada