Síntesi
En la lectura es veu reflectida la importància del desenvolupament integral dels alumnes en les escoles i les múltiples interaccions socials que s'hi reprodueixen. El que es busca al llarg del text és la interacció dels alumnes com a motor per al seu propi aprenentatge en dos vessants, a nivell social i a nivell cognitiu.
La idea principal en la qual es regeix la lectura és en què ensenyar i aprendre tenen una raó social. Podem observar aquests aspectes en els diferents contextos de la mestra amb els alumnes, en què ella va formulant diferents preguntes per obtenir la resposta de cada un d'ells i, per tant, poder fer-ne una valoració entre tots i totes per extreure un aprenentatge col·lectiu i aprendre de manera cooperativa com anomena Vygotski en el text en què els infants aprenen en primera instància en grup i després de cada un d'ells ho porta al terreny individual per crear-se el seu propi aprenentatge.
Trobem que el pensament i el llenguatge es retroalimenten perquè al llarg de la lectura es dona importància al procés, és a dir, al procés que comporta parlar, perquè primer pensem i després parlem. Així doncs, podem observar aquesta retroalimentació entre pensament i llenguatge.
En el text s'observa la relació entre el llenguatge oral i escrit, en diferents ocasions podem observar com en el llenguatge escrit, el primer que s'escriu no sempre és la millor opció ni la correcta, sinó que de manera consensuada s'extreu una opció adient i això fa veure als i les mestres que el treball en grup és millor perquè dona més resultats.
El paper que se li dona a llengua oral és en com s'expressen els alumnes quan participen en el grup per treure conclusions i atenen a què el producte final en moltes ocasions no és el més important sinó, com atenen al procés mitjançant la llengua oral en què tenien un gran ventall de possibilitats de resposta han arribat a aquesta conclusió concreta entre tots i totes.
El que s'observa en els alumnes és una funció i capacitat de socialització que segueix els aspectes dels gèneres per la manera en què cadascun s'expressava i això ens porta a les noves tecnologies i en com han influït en ells a l'hora d'escriure i expressar-se a través de diferents plataformes. En el text ens parlen de què l'aprenentatge pot ser espontani, però els aspectes fonamentals, bàsics i importants s'aprenen a nivell acadèmic a l'escola i no a través del procés de socialització, l'escola té una gran influència en els diàlegs i els sabers de l'alumnat. És decisió de cada un d’ells que aquest coneixement per part de l’escola l’influeixi o bé, donar per vàlid el seu propi coneixement i aprenentatge i no deixar-se influenciar.
En conclusió, com a mestres hem de fomentar i afavorir que les persones en edat escolar el més important és el procés de socialització, tenir un espai on socialitzar i així doncs, adquirir els seus propis coneixements per formar-se en el seu propi aprenentatge.
Els aspectes que m'han semblat rellevants en relacions a assignatures al llarg dels dos anys de carrera han sigut els següents: els projectes transversals, a primer de carrera, vam fer un projecte transversal al llarg de tot el curs en què al final de la matèria havíem de desenvolupar un projecte basant-se en tots els continguts i coneixements apresos. Pel que fa a un exemple del text, quan es parla de micro i macro, a dues assignatures de primer vam tractar-ho de diferent manera, la primera pel que fa a les gravacions saber com fer-ho de manera micro, és a dir, reduïda i deixant veure el més important i a nivell macro, que es veiés tot. L'altre aspecte en què ho vam tractar va ser en una altra assignatura totalment diferent, que es basava en el desenvolupament dels infants a nivell micro i a nivell macro. A segon, en una matèria hem tractat del que ens parla el text, en què els infants aprenen de forma cooperativa, dels altres, pensament col·lectiu perquè cada un d'ells aporta un coneixement i aprenen entre tots i en aquesta mateixa matèria la reflexió metacognitiva dels infants. Per acabar, en l'assignatura de didàctica hem après al llarg de l'última sessió la diferència entre pensament i llenguatge, la seva relació i les diferents possibilitats de llenguatge que tenim avui en dia.
La pregunta que em sorgeix després de la lectura és:
Veritablement, és més important el llenguatge oral que l’escrit?
Les 4 paraules claus que extrec del text són:
1. Procés
2. Aprenentatge cooperatiu
3. Llenguatge
4. Interacció social
La imatge que he seleccionat és la següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada