Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser. Xavier Fontich i Santiago Fabregat.
a) Breu resum de la lectura
L’escola és un lloc essencial per a les
interaccions socials i, aquestes mateixes són, precisament, el motor d’aprenentatge
i de desenvolupament social i cognitiu dels individus. Així doncs, com bé ens
explica la lectura, el procés d’ensenyament-aprenentatge es tradueix en intervencions
globalitzades que utilitzen la interacció i la socialització com a eines primerenques
per parlar, pensar i, sobretot, aprendre.
Dit això, a partir d’aquest moment, la
lectura ens exposa un seguit d’exemples que ens expliquen de manera explícita la
importància de les interaccions entre el grup d’iguals i professorat a les
aules per poder facilitar la retroalimentació entre el text escrit i discurs
oral, la reflexió metacognitiva, aprendre nous gèneres discursius, entre altres
coses.
En definitiva, la lectura ens exposa que
hem d’entendre l’educació com la creació d’un espai ric en interaccions socials
per entendre el món que ens envolta. I l’hem de veure com una oportunitat
meravellosa d’entrar en un ecosistema ple de veus, identitats i desenvolupament.
b) Alguns interrogants que planteja i
que formularíeu a l’autor
Després d’haver acabat la lectura, m’he
quedat amb el següent dubte: Com podem animar als infants a parlar en gran grup
o petit grup perquè es donin totes aquestes interaccions socials
d’aprenentatge?
Tenint en compte que la lectura defensa
principalment les aules com uns espais de diàleg, encara que, molt sovint, els
docents no aconseguim la creació d’aquests espais per falta de motivació de
l’alumnat a compartir les seves opinions i reflexions en veu alta amb els seus
companys/es. Aleshores, m’agradaria que es fessin cinc cèntims sobre alguns
consells en com iniciar les situacions que se’ns expliquen a la lectura.
c) Comentari personal
El text en qüestió, m’ha semblat molt
interessant perquè m’ha fet reflexionar sobre tots aquells aprenentatges i
coneixements que vaig adquirir a l’escola fruit de les interaccions que es
donaven a l’aula amb els docents i companys/es. Per exemple: gràcies a la
lectura, m’he adonat que ara mateix sé que és el concepte d’empatia perquè a
l’escola vam haver de preparar unes exposicions grupals i a través de la
preparació d’aquestes i les converses que van sorgir en el procés,
l’aprenentatge sobre l’empatia ha sigut significatiu i perdurable en el temps.
A més a més, ara soc conscient que les
interaccions socials que es van donar en aquell moment van ser rellevants
perquè el professorat va fer un bon acompanyament i bones preguntes que van fer
que les interaccions que es donessin entre nosaltres fossin enriquidores.
A tall de recapitulació, només vull dir
que la lectura m’ha ajudat a veure la llengua oral com a una eina amb molt de
potencial educatiu per afavorir el desenvolupament integral i global dels
infants com a futura docent.
d) Tres o cinc paraules clau
Per a mi les quatre paraules clau del
text són: interaccions socials, parla, educació i alumnes.
Ortiz, L. 2020. Interacció social [fotografia]. Font: https://www.listennotes.com/podcasts/interacci%C3%B3n-social-liz-ortiz-W7Sqh6IvY9P/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada