El text que hem llegit, titulat: "Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser" parla sobre la importància d'aquesta interacció social que té lloc a l'escola, com a mitjà per aprendre significativament. Parteix d'un context pandèmic, en el qual aquesta interacció es va veure afectada pel confinament i les mesures de seguretat pròpies del moment. Com a exemples de què vol explicar, es tenen com a recurs situacions de la vida quotidiana: converses entre infants d'entre 4 i 16 anys, els quals reflecteixen els temes principals de l'escrit, i donen peu a una explicació sobre aquests.
D'aquesta manera, a continuació exposaré el que opino i el que em suscita el que he llegit. Vull deixar clar que em presento totalment d'acord amb el que explica el text.
En primer lloc, vull fer una relació de l'esment que ja es fa al text de la COVID-19. És prou notable i, s'explica, que aquesta pandèmia ens ha canviat la nostra forma de relacionar-nos, tant a l'escola com a la resta d'espais socials. I això ha portat una sèrie de conseqüències que considero que encara, a any 2023, resideixen en les nostres relacions. En el meu cas particular, tinc un germà petit que actualment té sis anys. En el moment de l'inici del confinament en tenia tres, i es trobava en el seu primer any d'infantil a l'escola. Tot i que ell va assistir dos anys a l'escola bressol, considero que perdent-se aquests mesos de P-3, i haver d'acceptar les normes higièniques a l'aula pels dos anys posteriors, va tornar aquesta comunicació, aquesta parla, aquest contacte directe, com un element secundari. Crec que tant ell com els i les seves companyes han perdut un element tan important en el procés d'aprenentatge com pot ser una eina com parlar, expressar-te i compartir amb els teus iguals, per donar lloc a una construcció o una remodelació en el pensament o el producte "final" dels infants.
D'aquesta manera, tenint en compte que en la metodologia de l'escola del meu germà es valora molt l'aprenentatge construït a partir de grups, vaig notar en ell que a vegades es sobtava -quan la situació ja estava més controlada-, que fessin treballs en grup, o que, mínim, parlessin de tu a tu amb algun company o companya sobre temes de classe. Per això, crec que, encara que va tenir relació amb altres iguals a l'escola bressol i al parc, es va perdre una part tan rellevant de l'aprenentatge com és compartir amb altres el que pensa a una edat primerenca i, ara, que és quan ha començat a fer-ho, ha d'aprendre a fer-ho de "zero".
A més, deixant de banda el tema de la COVID-19, crec que al llarg de la meva vida acadèmica i personal, parlar amb la resta sempre m'ha obert portes noves pel que respecta al coneixement, i m'ha fet enriquir de la gent i a ells i elles de mi. Per això, com a futura mestra, m'agradaria que s'escandís la idea de prendre l'escola com a espai de benestar i seguretat en el qual tenir la llibertat i l'oportunitat de dir el que es pensa, amb una mirada oberta a canvis i reformulacions.
Per aquestes situacions, crec que el text està enfocat correctament i que valoro positivament la concepció de la parla en l'escola com a quelcom enriquidor i conductor d'aprenentatge significatiu pels infants de totes les edats.
Per això, m'agradaria plantejar una qüestió als autors del text:
- Com a mirada de mestre, com tractaries de "solucionar" la falta d'interacció social a l'aula, arran de la pandèmia? Quines proposes oferiries?
Crec que seria interessant fer un estudi de com han sigut les pràctiques educatives a les escoles, enfocades a aquesta tornada a la comunicació de tu a tu.
Paraules clau:
Parlar
Pensar
Aprendre/aprenentatge
Interacció
Parla exploratòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada