Escuela y interacción social

 

Hablar para pensar, para aprender, para ser.

a) Breu resum de la lectura

Hablar para pensar, para aprender, para ser, ens fa reflexionar de com aprenen els infants a través dels altres, és a dir, socialment a través de la conversa, de l'assemblea, del debat… D'aquesta manera, a banda dels continguts, també es treballa la discussió, la lògica, el raonament i el respecte cap als altres. Donant l'oportunitat  als infants a comprendre que sovint no hi ha una única resposta/solució i que caldrà respectar les diferents opinions i punts de vista.

A més a més, ens exposa com expressar aquests arguments i ideals en format de text escrit o en discurs  oral ambdós són bons perquè es retroalimenten. Tot i això, sí que és cert que quan escrius dediques més temps a raonar els arguments i acostuma a quedar un format més formal, ara bé a través de l’oral ens apareix el factor de l'espontaneïtat, de manera que si et trobes en directe amb algú que opina diferent, defensaràs molt més contundent que si és un escrit.

b) Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;

L'autor ens planteja l’aprenentatge a partir dels altres, on l’alumat abans de fer una tasca ho comenta prèviament amb els companys, i un cop fet aquest debat cadascú fa la seva proposta. Però jo em pregunto com establim els barems d'avaluació? Perquè s'hauria de tenir en compte i  puntuar alguna manera els coneixements previs i els coneixements que adquireix a partir de l'escolta dels altres. Llavors hauríem de fer dues avaluacions? Ja que ens podem trobar amb alumnes amb notes elevades, però pels seus coneixements previs i no té una bona escolta activa amb els companys, i, tanmateix, a la inversa, un company que té pocs coneixements previs, però té una gran escolta activa i ha après dels altres. De manera que considero que ambdós tindran les mateixes notes, però les hauran aconseguit de diferent manera i hauran de reforçar alguna de les dues habilitats. Així doncs, com podem fer viable aquesta doble avaluació, o de quina manera ho podem contemplar, sense que ens afecti a la metodologia i rutina del dia a dia dins l’aula?

c) Comentari personal 

Per altra banda, m’ha semblat que un dels aspectes que aborda hauria hagut d’ampliar-se més i és el tema de com s'ha d'avaluar el potencial de l'alumnat. Ens centrem només en els continguts que haurien d’assolir per la seva edat, o pel seu grau de maduresa i habilitats? És a dir, l’autor ens presenta un projecte on es demana fer un article argumentatiu, i no expliquen la contraargumentació perquè consideren que és complicada per l'edat dels infants. Però com avaluem un alumne que ha sigut capaç de fer aquest tipus d'argumentació? S'hauria  d’avaluar positivament o negativament el potencial de l'alumne, respectant el seu intel·lecte? Negativament, perquè no respon allò que es demana o positivament, perquè alhora l'alumne ha sigut capaç i t'ha demostrat un altre tipus de format que ha sabut raonar i desenvolupar. Considero que no s'hauria de puntuar negativament, però sí fer-li veure a l'alumne la diferència dels formats de redaccions. Aquí és on respectem el potencial de l’alumne, fem aquest tracte individualitzat i personalitzat, on veiem més enllà dels barems d’avaluació.