Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser:
El text “Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser” de Xavier Fontich i Santiago Fabregat, ens convida a reflexionar sobre l’oralitat i la interacció entre els infants en el context de la pandèmia del 2020. En aquest, es plantegen l'objectiu de demostrar la importància de la presencialitat i la seva posició contrària al tancament dels centres educatius.
Fotich i Fabregat ens fan qüestionar el diàleg i l’aprenentatge, introduint els seus objectius a partir de converses reals. Proposen sis exemples en els que es reflexiona sobre: la parla i el procés de pensar, parlar i interpretar, parlar sobre els formats amb els quals ens comuniquem, fer que el text que escrivim “em mogui” i, per últim, parlar per ser. En els diferents apartats introduïts per converses reals, l’oralitat i el diàleg prenen un paper clau en el procés d’aprenentatge dels infants. Els autors parteixen de la idea que a l’escola es produeixen interaccions entre els infants, participant així col·laborativament en el procés d'adquisició d’aprenentatges. En aquestes es produeixen debats per arribar a una conclusió, que és d’igual importància que la decisió final, tot i que de vegades no faci justícia a tot el procés de saber metalingüístic que es produeix.
El text, posteriorment a evidenciar la seva posició en la continuïtat escolar, planteja una reflexió feta per l’Elisenda, una mestra de primària. Aquesta exposa la importància de la col·laboració entre els docents, defensant que el coneixement és dinàmic i fugint de l’aprenentatge neoliberal.
Personalment, llegir aquest text m’ha fet reflexionar en el meu pas escolar, des dels inicis fins l’actualitat. El primer que m’ha vingut al cap han sigut tots els aprenentatges que hem creat amb els companys, a través dels debats, les preguntes o les respostes, però sobretot m’ha generat un xic de malestar. És a dir, la manca de reconeixement d’aquests moments ha fet que no se’ls hagi reconegut com a aprenentatges, traient importància a l’oralitat i el paper tan troncal que suposa. Fins aquest semestre no m’havia arribat a plantejar quina és la funció de l’oralitat o què aporta als infants i, sent-ne conscient ara, penso que està completament infravalorada com a mètode d’aprenentatge. En els centres educatius coneixem l'oralitat com a comunicació, el significat no se’n va més enllà.
Per acabar de tenir una visió més global, considero oportú entendre el motiu del poc reconeixement, relacionar-lo amb el neoliberalisme. És possible que la individualització de la societat hagi contribuït als corrents d’aprenentatge neoliberals que propicien una manca de reconeixement del diàleg?
Paraules clau: diàleg, interacció, aprenentatge, saber metalingüístic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada