LECTURA 0

 “Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser”

La lectura exposa la importància i la necessitat de la presència d’activitat social, d’interaccions i de la tasca comunicativa als centres escolars pel desenvolupament òptim de l’alumnat així com pel procés d’ensenyament-aprenentatge, a través de reflexions i aportacions sobre fragments de diàlegs.

Així doncs, es defensa que l’oral hi és a tot arreu al llarg de tota l’escolaritat i la vida i que esdevé essencial en el desenvolupament humà i l’aprenentatge i que, per tant, la interacció social és un aspecte cabdal en el procés educatiu, atès que l’aprenentatge de manera col·lectiva és facilitador de la comunicació, del debat, de l’escolta activa i de compartir idees i pensaments. D’aquesta manera, té gran rellevància, no s’ha de deixar en segon pla i s’ha de dignificar la seva utilitat. Al capdavall, és un motor de desenvolupament humà, tenint en compte que és la base que ens caracteritza com a éssers humans i, per tant, ens fa persones. El nostre instint ens demana interacció i la tasca comunicativa forma part de la nostra essència humana. 

En aquest sentit, doncs, contràriament al que anys enrere es feia a l’escola, d’acord amb la meva pròpia experiència, avui dia l’alumne/a esdevé el protagonista del seu aprenentatge i no només es contempla l’escolta al docent i l’escriptura, és a dir, una comunicació unidireccional on només té cabuda la transmissió del contingut, sinó que es valora l’escolta, la participació oral i, per tant, la interacció social i la comunicació bidireccional com a canal clau d'ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera, es busca crear un espai social d’aprenentatge enriquidor per l'alumnat que doni peu a l’experimentació, el joc, l’aprenentatge, l’escolta mútua, l’oral… 

Això últim, ho relaciono amb un article que he llegit a l’assignatura de Processos educatius i d’aprenentatge que s’anomena “Neuroeducació: de la neurociència a l’aula” de l’autora Anna Carballo, ja que aquest parla de les pràctiques d’aula neuroeducatives en què es defensa la importància del fet que els infants siguin protagonistes del seu propi aprenentatge i, per aconseguir-ho, com a mestres s’han d’oferir situacions d’aprenentatge en les quals els alumnes aprenguin fent, és a dir, que siguin partícips de la seva pròpia generació de coneixement de forma significativa i activa. 

Altrament, m’ha interessat el fet que es parli sobre el fet d’escriure o parlar bé o malament, ja que considero que socialment no s’entén del tot de la mateixa manera que es comenta a l’article. Mentre que a la lectura “escribir bien significa respetar los rasgos propios de los géneros usados habitualmente en cada contexto”, pel que fa a la meva experiència social, el significat que se li atribueix a aquests conceptes s’enfoca en parlar o escriure fent ús d’un registre culte o registre vulgar. Així mateix, m’interessaria que el text pogués aprofundir més en aquest aspecte.

Per acabar, m’agradaria comentar que els termes clau que considero que fan el recull més acurat possible sobre tot l’esmentat són: activitat social, desenvolupament integral, motor d’aprenentatge, enriquiment i protagonisme.

Enllaç de referència: https://ilet.mx/toluca/la-pedagogia-y-las-dinamicas-grupales/